10/10/09

Un racó de fageda

Diuen que en la natura,un dels sons més relaxants que hi ha, és el de l'aigua corrent però només a una certa freqüència . Una lleugera variació d'aquest so en més o menys decibels ens pot arribar a provocar un efecte contrari.
Jo hi poso el racó de bosc; preneu un llibre, asseieu-vos a l'ombra d'un faig just al costat del rierol i gaudiu del moment.

20/9/09

M'agrada el mes de setembre...


M'agrada el mes de setembre perquè recupero algunes rutines que em fan sentir que vaig "alhora".M'agrada pensar i creure que durant l'estiu he après coses noves, he conegut gent i m'he dedicat els meus moments.
M'agrada sortir les tardes grises i sentir l'olor de mar després de la tempesta i passejar-me per la platja al capvespre amb un jaqueta sobre les espatlles... veure les primeres llumetes com s'encenen i fan pampalluges...
M'agrada sentir la pluja a mitja nit des del llit i sentir-me a recer.
M'agrada saber que tinc una finestra oberta i em sento viva.

21/7/09

Canillo


Un paisatge tot bucòlic en un matí de diumenge. Una bonica excursioneta pel país dels Pirineus per excel·lència, allunyats del carrer principal ple de botigues i de gent que passeja amunt i avall. Una bona carn a la brasa amb escalivada i estirats damunt de l'herba fem baixar un licoret de móres que algú ha portat. Mentre uns agafen el son m'escapo una estona a caminar pel costat d'una borda que veig allà lluny. Sembla abandonada però segur que en els seus dies va tenir brogit de gent.















Mentre m'imagino com deuria ser la vida en aquella casa a finals del dinou, sento la veu d'una àvia... " - Segur que està ben tancat el porticó de la cuina? "- i m'apareix davant meu una dona que camina a poc a poc amb un bastó. Com que va tant encorbada no em veu fins que no em té al davant . Jo no m'he gosat moure. Aixeca el cap , em somriu una cara arrugada d'ulls vidriosos ... és la petita de set germans, la Marieta. " - Qui sou vós ?" em pregunta tota curiosa. És clar, estic a l'era de casa seva fent fotos. Em presento , em fa seure en un pedrís i allà encetem una conversa que dura més de dues hores. M'explica la història de la casa, dels contrabandistes, dels maquis... de la dot del seu casament... d'un llit de fusta que el van portar de França...
Quan torno amb els altres i els ho explico tot, es miren de reüll el culet de l'ampolla de licor de móres i ... m'ignoren. Ells que vagin rient, jo m'enduc cap a casa un berenar ple d'històries.

2/7/09

Vacances




Aquests darrers mesos entre ponts i pontets, festes i revetlles ... m'ha passat el temps volant i sense ni adonar-me'n ja estic de ple a les esperades vacances d'estiu.
Ara em toca fer una mica de reciclatge i llegir i llegir tots els llibres que em ve de gust.

Acabo de rebre una invitació per tornar al Pirineu aragonès... ara que ja sé com s'hi va potser m'hi acosto uns dies.

Molt bon estiu a tots i totes . Us aniré llegint.

20/6/09

Xarxes

Fa matí per sortir a passejar vora la mar. El sol no escalfa i l'aire és fresc. Començo a passar pel port i sento aquella olor de mar. M'aturo una estona a badar mirant com es gronxen les barques i s'aixequen esquitxos d'escuma. Passa un llagut amb parsimònia mentre les gavines es mouen inquietes. Continuo caminant fins a l'escullera i passo per davant de racó on el Ramon. Avui no hi és però veig que ha recollit les seves xarxes i damunt de les gàbies s'hi ha deixat la pipa, fet que evidencia que no pot ser gaire lluny. "L'ofici s'acaba " em diu . I és ben veritat .
Aquí a la cadira blanca i coixinet blau consumeix les hores de sol a refer les xarxes, amb les mans curtides i aspres però hàbils i fortes , mentre entona el bolero de la Maria Dolores.

15/5/09

Descans

Dies de descans allunyats de la pol·lució. Ja convenia donar descans a l'ànima. Hores passades sota l'om del pati de grava on diuen que Verdaguer també hi prenia notes. Un banc de pedra força incòmode i una fresca , a voltes, molesta .
He passat una nit arraulida dins el llit, trobant a faltar una altra flassada i quan m'he llevat encara he notat l'agradable sensació de caminar damunt les rajoles fredes. Unes rajoles desgastades, aspres pel pas del temps. He obert els porticons , he sortit fora el balcó on m'ha sorprès la boira tapant la vall, només deixant veure el Taga al fons.

25/4/09



Anava circulant per la carretera i de tant en tant veia camps florits que feien molt bonic. Extensions de verds, grocs i vermells. Així que quan la carretera m'ho va permetre vaig aturar el cotxe i del seient del darrere vaig agafar la càmera. Vorera amunt i avall fins que ... s'atura un cotxe dels mossos d'esquadra. Se'm palplanten al davant i em pregunten què estic fent. Coi ! que no és obvi que m'he aturat a fer una foto ? No els agrada la resposta i després de sermonejar que no són llocs d'aturar el cotxe i del perill i que no duc l'armilla... me'l miro ... Jordi ? La sorpresa ara és per a ell. Un antic company d'institut!!


Avui de moment respiro, no hi ha hagut multa, només un tallat i una estona de conversa.





4/4/09

El misteri de l'arbre rosa.

Bonic matí gris al Parc de la Ciutadella.


Hem vingut caminat des de l'Arc de Triomf i l'aire humit ens cala fins al moll de l'os. On és la primavera que fa dies va començar a mostrar-se tímidament?


Caminant, caminant ens aturem sorpresos: Què li passa a aquest arbre ? Per què té gairebé totes les flors a terra ? Per què es belluga tant si no fa vent ?


Ens hi acostem, el secret ... es troba entre les branques i si no , ... fixeu-vos-hi bé.







22/3/09

Voldria...


Voldria...
ser peix
d'aleta ràpida i
recórrer els set mars
de blaus i verds maragdes.

Voldria...
ser núvol
de broma alta
i reflectir-me en un mar
d'escuma blanca.

Voldria...
ser vent
arran de platja i
acariciar el teu rostre,
despentinar-te.

Per a tu , per fer tan especial la meva relació amb el mar i el cel.

16/3/09

Teules


Teules vermelles,
regalim de gotes,
l'aire fa olor de net.
ha caigut un ruixat
i els carrers van a l'ample.
Cel gris i
boires trapelles,
arraulida al sofà
m'escalfo les mans
a la tassa gris.
Veig passar paraigües.

19/2/09

Una mare,


És l'hora de plegar i com cada dia dono un cop d'ull damunt de la taula per assegurar que no hi oblido res d'important, les claus, sobretot. Mentre tanco la finestra m'adono que avui també hi és, immòbil darrere un cotxe ,puc veure com l'observa una altra vegada i amb la d'avui ja en sumen unes quantes. Duu la jaqueta descolorida i una butxaca estripada. Amb les mans es tanca el coll , corre aire.


Ell, aliè a la seva mirada juga i crida per la plaça. Els seus companys li volen pendre la pilota però ell és ràpid , astut i els esquiva. Ha quedat amb el pare que el passarà a buscar amb la moto més tard i mentrestant clava mossegada a l'entrepà de pernil. El mostra tot cofoi al costat del dels altres, ell els supera a tots de bon tros.


Ella s'eixuga les llàgrimes i tremolosa es busca un mocador per la butxaca. No en troba cap i acaba fent servir la màniga de la jaqueta. Gira cua i se'n va, com ànima en pena, arrossegant els peus. Avui ja l'ha vist i ha guardat la distància que li ha dictat el jutge.


A l'aire hi sura tristesa i molta llàstima.


Què pot arribar a se més trist que una mare separada del seu fill ?

13/2/09

Segona residència






Feia molt vent i el rètol de " ES VEN " havia volat , suposo, perquè no el vaig arribar a trobar.


M'assegura una veïna que en demanen 24.000 € . Em diu que té molt sol i vistes i que la porta d'entrada és gran i ampla i que el pany es pot canviar. Fa xamfrà.

M'acosto a mirar pel forat del pany ..... estucat rústic , m'ho podia imaginar !








Sempre m'hagués agradat tenir una casa amb el número 22.
Temptadora oferta, sempre puc plantar-hi una tenda i fer bivac.

3/2/09

Hostes indesitjats

He descobert fa poc que he sigut víctima de la més sutil de les estafes. Al fons del meu moneder hi he trobat allotjades unes peces de calderilla provinents de les parts més insospitades del món. Com hi poden haver anat a parar centaus americans, pesos mexicans, peces de Tailàndia, d'Argentina i Xile si jo no hi he estat mai ?
Vinga rumiar qui ha estat el poca-pena que m'ha fet el canvi. Sovint recullo el canvi sense fer gaire cas de les monedes petites però avui la gota ha fet vessar el got quan m'han intentat encolomar a la valenta uns centaus americans. El més bo del cas és que la botiguera , tant sí com no me la volia donar intentant convence'm que era molt lluent i deuria ser una moneda de nova col·leció. Senyora, que faig cara de tonta ? Apa! quedi's el Lincoln i a mi doni'm dos cèntims europeus que és el que em toca.
Quan he sortit per la porta l'he deixat rondinant i explicant-li a una altra dona que jo era una malcarada.

25/1/09

Llibres vells

Dies de trasllat amunt i avall i sempre hi ha caixes per omplir. És el moment en què me n'adono quantes coses arribo a guardar . Sempre trobes alguna sorpresa . Són tres llibres especials que ja formen part del prestatge de lectures darreres. No és que siguin de gran contingut literari sinó que tenen un record d'infantesa. Me'ls va donar una mestra , que vaig tenir fa molts anys, el dia que es va jubilar. " LLegeix molt" , em deia i no sabia quan de cas li faria.
Per ella i els seus consells, per tot el que he retrobat en els moments de lectura, crec que val la pena que els guardi a casa fins que els llibres me'n facin fora.

7/1/09

Any 9


Any nou i aquest més que mai.
Després d'un petit parèntesi he vingut a obrir els porticons d'aquesta finestra que feia dies que era tancada: unes vacances, un parell de bons llibres a les mans ...
Un any passa volant i en aquest darrer hi ha hagut molts canvis a la meva vida. He decidit fer un pas important i saltar pel damunt de la barrera que si bé em protegia, també m'aïllava.
Trobar-se un mateix i fer el que un vol , amb ganes, il·lusió . Arriscar una mica més sense por .
Fred intens.
Paisatge de boira gelada,
un batec a aixopluc
no perd l'esperança.