20/6/09

Xarxes

Fa matí per sortir a passejar vora la mar. El sol no escalfa i l'aire és fresc. Començo a passar pel port i sento aquella olor de mar. M'aturo una estona a badar mirant com es gronxen les barques i s'aixequen esquitxos d'escuma. Passa un llagut amb parsimònia mentre les gavines es mouen inquietes. Continuo caminant fins a l'escullera i passo per davant de racó on el Ramon. Avui no hi és però veig que ha recollit les seves xarxes i damunt de les gàbies s'hi ha deixat la pipa, fet que evidencia que no pot ser gaire lluny. "L'ofici s'acaba " em diu . I és ben veritat .
Aquí a la cadira blanca i coixinet blau consumeix les hores de sol a refer les xarxes, amb les mans curtides i aspres però hàbils i fortes , mentre entona el bolero de la Maria Dolores.

5 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

EM dones envega de tot aquest mon

Delfica ha dit...

Maria Dolores ... o la bella Lola?
Petons d'anada i tornada, com les onades.

Marta ha dit...

L'olor de mar no té preu... llàstima que ara a molts racons ja faci més olor a protector solar... :p

Salva Piqueras ha dit...

L'olor i la remor de la mar són plats únics per degustar amb un mateix. A l'estiu, però, cal matinar massa!

mai ha dit...

Miquel, aquest món és especial.
Delfica, era la Maria Dolores però la Bella Lola també s'hi escau.
Marta , hi estic totalment d'acord.
Salva, a vegades val la pena matinar i compartir amb alguna gavina la sortida de sol mentre la sorra encara es troba freda.