19/12/10

capvespre


Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat,
i et trobes molt sol,
i el soroll s'esvaeix
i mires al carrer
i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist,
i no saps on anar,
i et prepares un whisky,
i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro
sense ganes de fumar'l
i l'apagues aviat
i et tornes a aixecar.
I de sobte tens por
de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub
i no hi trobes ningú.

I surts fora el carrer
i comences a córrer
i el vent et va assecant
el que sembla una llàgrima.
I t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires ben fort, fort... foort!

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat.
Cap al vespre estàs trist

 



5/12/10

"gràcies"

Dia a dia,
paraules escollides.
Pas a pas ,
moviments estudiats.
Mirades i somriures.
Moments de silenci
plens de complicitat.
Comprensió i confiança.
" Ara , crec que m'entens "


Un detall damunt la taula i un "gràcies" al costat.

Hi ha alguna cosa que et pugui fer sentir millor ?

27/11/10

kobenhavn

El cel era blau, no es veia ni un núvol.
Sortia a passejar per aquest carrer de colors...
Però això és Dinamarca i m'ha tocat córrer perquè evidentment ha plogut.

29/3/10

Platja de còdols.













Dissabte a la tarda emmandrida al sofà, un llibre a les mans i silenci. Rellegeixo la mateixa  pàgina una i una altra vegada. Tanco el llibre , prenc una jaqueta i surto a passejar. El camí cap a la caleta petita se'm fa agradable , solitari i malmès per les darreres endebades d'una mar furiosa. M'ajupo i recullo quatre cargolines, ara un tros de vidre amorosit i arrossegat de vés a saber d'on. Platges de còdols tots diferents i tots bonics , de procedències incertes , acaronats per l'escuma que el mar avui m'ha mullat els peus.
S'escampa una boira , ara ve, ara va,  que inunda de misteri l'arribada intranquil·la de les onades a les roques.

9/3/10

Resorgir













En els dies més freds, s'agraeix tenir a prop el caliu d'un amic que desinteressadament et pregunta cada dia com et trobes, que et busca per compartir una estona de conversa interessant. Et sents acompanyat quan sorgeixen les idees i en pocs minuts encetes tantes converses alhora que no en concretes ni n'acabes cap. És gratificant que et deixin dir coses que en altres ocasions hagueren estats prohibides.

13/1/10

2010

Passejant pel costat del port després de la tempesta ...
Veure un món en un gra de sorra
i un cel en una flor silvestre,
contenir l'infinit al palmell de la mà
i l'eternitat en una hora.

Bon any !