19/2/09

Una mare,


És l'hora de plegar i com cada dia dono un cop d'ull damunt de la taula per assegurar que no hi oblido res d'important, les claus, sobretot. Mentre tanco la finestra m'adono que avui també hi és, immòbil darrere un cotxe ,puc veure com l'observa una altra vegada i amb la d'avui ja en sumen unes quantes. Duu la jaqueta descolorida i una butxaca estripada. Amb les mans es tanca el coll , corre aire.


Ell, aliè a la seva mirada juga i crida per la plaça. Els seus companys li volen pendre la pilota però ell és ràpid , astut i els esquiva. Ha quedat amb el pare que el passarà a buscar amb la moto més tard i mentrestant clava mossegada a l'entrepà de pernil. El mostra tot cofoi al costat del dels altres, ell els supera a tots de bon tros.


Ella s'eixuga les llàgrimes i tremolosa es busca un mocador per la butxaca. No en troba cap i acaba fent servir la màniga de la jaqueta. Gira cua i se'n va, com ànima en pena, arrossegant els peus. Avui ja l'ha vist i ha guardat la distància que li ha dictat el jutge.


A l'aire hi sura tristesa i molta llàstima.


Què pot arribar a se més trist que una mare separada del seu fill ?

13/2/09

Segona residència






Feia molt vent i el rètol de " ES VEN " havia volat , suposo, perquè no el vaig arribar a trobar.


M'assegura una veïna que en demanen 24.000 € . Em diu que té molt sol i vistes i que la porta d'entrada és gran i ampla i que el pany es pot canviar. Fa xamfrà.

M'acosto a mirar pel forat del pany ..... estucat rústic , m'ho podia imaginar !








Sempre m'hagués agradat tenir una casa amb el número 22.
Temptadora oferta, sempre puc plantar-hi una tenda i fer bivac.

3/2/09

Hostes indesitjats

He descobert fa poc que he sigut víctima de la més sutil de les estafes. Al fons del meu moneder hi he trobat allotjades unes peces de calderilla provinents de les parts més insospitades del món. Com hi poden haver anat a parar centaus americans, pesos mexicans, peces de Tailàndia, d'Argentina i Xile si jo no hi he estat mai ?
Vinga rumiar qui ha estat el poca-pena que m'ha fet el canvi. Sovint recullo el canvi sense fer gaire cas de les monedes petites però avui la gota ha fet vessar el got quan m'han intentat encolomar a la valenta uns centaus americans. El més bo del cas és que la botiguera , tant sí com no me la volia donar intentant convence'm que era molt lluent i deuria ser una moneda de nova col·leció. Senyora, que faig cara de tonta ? Apa! quedi's el Lincoln i a mi doni'm dos cèntims europeus que és el que em toca.
Quan he sortit per la porta l'he deixat rondinant i explicant-li a una altra dona que jo era una malcarada.