29/9/08

Temps de tardor


Amagat al sotabosc i enmig de la molsa humida, s'alça impetuós amb el seu barret vermell.
Silenci a la natura mentre el sol de setembre juga a fet i amagar amb els núvols amenaçadors.
És temps de tardor.

22/9/08

" Si no lo intento no voy a aprender "









Són dues platges, de dues costes, de dos països que es troben a uns quants mil·lers de quilòmetres de distància. Un , que no cal dir quin és , banyat per l'Oceà Pacífic i l'altre pel Mare Nostrum.
En un va néixer i va viure fins ara fa 10 dies i l'altre l'ha acollit com a nouvinguda.
L'Alícia té dotze anys i ha arribat al Maresme des de l'Equador. Avui m'ha donat una lliçó de com no es pot obviar tot en aquesta vida.
Eren les deu del matí i tocava lectura d'un text en català i quan ha arribat el seu torn , l'he saltat.
S'ha aixecat sorpresa i m'ha dit : " ¡¡ Me olvidaste !! Li he aclarit que estàvem llegint en català i m'ha mirat més sorpresa encara. Ha agafat el llibre, s'ha posat dreta i davant de tothom ha llegit en català el paràgraf que li tocava. Amb les dificultats de qualsevol castellanoparlant. S'han creat uns segons de silenci i els companys s'han aixecat i espontàniament l'han aplaudit i l'han felicitat.
Al pati se m'ha acostat i m'ha dit : " si no lo intento no voy a aprender "

20/9/08

Llàgrima de fada...



Llàgrima de fada

sobre

un bri

d'herba tendra.

Gota de rosada,

matinada de vidre.

El dia neix

al cim

de la Portella Blanca.

2/9/08

L'arribada a Plan



Una de les aventures més boniques, que li poden passar a una quan no vol, és perdre's pel Pirineu. Si a més a més fosqueja, no hi ha rètols que indiquin la proximitat d'un nucli habitat, no hi ha cobertura de mòbil , dipòsit de benzina en reserva i comença a escampar-se la boira... què es pot fer ? No perdre la calma ( aviat s'ha dit ), no passat fred ( no es pensa igual de bé ) i no desesperar-se sempre pot passar que l'atzar envïi una patrulla de la guardia civil al rescat .

- Buenas noches, ¿se dirige vd. a Plan ?
- Sí. ( Com ho sap ? )
- Prosiga todo recto un par de quilómetros sin detenerse en la calzada, está oscureciendo.
- Grac............. ( ja no hi és ).

Així que "prosigo cap a Plan sin detenerme ".
Estan de Fiesta Mayor. Aparco el cotxe en una plaça improvitzada en un camp de blat acabat de segar i me'n vaig caminant cap a dins del poble on espero trobar-me uns amics. A mesura que m'acosto sento l'orquesta i em resulta fàcil trobar la Plaza Mayor. Amb els últims acords del No te vayas de Navarra aaaH! ja hi he arribat . Carrers costeruts, estrets i amb llambordes mal arrenglerades. Tot d'una m'estiren pel braç i em col·loquen a les mans un got de xocolata desfeta i dos trossarros de coca. Faig l'acció de queixar-me i una senyora alta i rabassuda que em puja un pam se'm posa davant amb les mans a la cintura i treient pitrera em diu:

- ¿ Cómo que no quieres ?

Pel to de veu , diria que era la mare del guardia civil que m'he trobat de camí. Em menjo la xocolata sin rechistar .

Per fi m'han vist la colla. Ara la cosa ja canvia , un gotet de pacharan , petons i abraçades de benvinguda. Anem a sopar que la festa continua a mitjanit. De camí cap a l'hostal un mozo del lugar em pregunta que por dónde he venido i jo que ni corta ni perezosa li contesto que por el cuello del Puigmorenc , que he ido haciendo porque ya saben los amigos que yo ya haré cap.

Amb la cara que em fa ... i les rialles que sento ... hauré de canviar ràpid de xip que estoy en Aragón !!!
Merecido descanso.