Són dues platges, de dues costes, de dos països que es troben a uns quants mil·lers de quilòmetres de distància. Un , que no cal dir quin és , banyat per l'Oceà Pacífic i l'altre pel Mare Nostrum.
En un va néixer i va viure fins ara fa 10 dies i l'altre l'ha acollit com a nouvinguda.
L'Alícia té dotze anys i ha arribat al Maresme des de l'Equador. Avui m'ha donat una lliçó de com no es pot obviar tot en aquesta vida.
Eren les deu del matí i tocava lectura d'un text en català i quan ha arribat el seu torn , l'he saltat.
S'ha aixecat sorpresa i m'ha dit : " ¡¡ Me olvidaste !! Li he aclarit que estàvem llegint en català i m'ha mirat més sorpresa encara. Ha agafat el llibre, s'ha posat dreta i davant de tothom ha llegit en català el paràgraf que li tocava. Amb les dificultats de qualsevol castellanoparlant. S'han creat uns segons de silenci i els companys s'han aixecat i espontàniament l'han aplaudit i l'han felicitat.
Al pati se m'ha acostat i m'ha dit : " si no lo intento no voy a aprender "
4 comentaris:
Tota una lliçó de força, valor i coratge. Un bon exemple per tots nosaltres.
Tant de bo conservi sempre aquest esperit. Una lliçó per a tothom, si senyor.
Tota una lliçó, i una bona lliçó per aprendre, gràcies pel testimoni! Jo he conegut també avui a la Gaelle, del camerun, i com que era a l'aula dacollida (i no en sóc la mestra), ha passat bastant de mi, atenent al seu mestre/acollidor, o sigui que d'ells n'hem d'aprendre...
Hola a tothom!
Josep Lluís , t'asseguro que feia temps que no veia tant valor en algú.
Marta, t'asseguro que sí que va ser una bona lliçó. Jo també espero que el conservi.
XS, és un d'aquells moments que fan que la feina sigui un plaer. Una abraçada !
Zel, benvinguda també i sí , d'ells també en podem aprendre.
Salutacions!!
Publica un comentari a l'entrada