27/12/11

a poc a poc ...


A poc a poc, lentament , ensolcint-se,
la distància es va fent curta i el camí es va fent dolç.
M'ofereixes el teu temps i jo
te'l pendria tot,
esperant un gram més de tot el que és teu ,
consumint-me en silenci.

La por de ser descoberta, la por de no ser-ho.
L'aire s'omple de tu quan hi ets,
quan no,
regna la sol·litud i el silenci m'envolta trist i auster.

M'endevines i em saps,
vols ser-hi però no sé fins a on.