27/12/11

a poc a poc ...


A poc a poc, lentament , ensolcint-se,
la distància es va fent curta i el camí es va fent dolç.
M'ofereixes el teu temps i jo
te'l pendria tot,
esperant un gram més de tot el que és teu ,
consumint-me en silenci.

La por de ser descoberta, la por de no ser-ho.
L'aire s'omple de tu quan hi ets,
quan no,
regna la sol·litud i el silenci m'envolta trist i auster.

M'endevines i em saps,
vols ser-hi però no sé fins a on.

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

El record dels éssers estimats és una píndola contra la solitud.

zel ha dit...

Que bonic, una tendresa infinita...
Petons!

candela ha dit...

Ufff...

Un petonàs

òscar ha dit...

Jolin!!! (de bonic)

Pais secret ha dit...

Molt bonic, com un xiuxiueig a cau d´orella.

Bon Any Mai i molta força!

Carmen ha dit...

¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!

mai ha dit...

Hola,
Jesús, tot va passant i aquestes eren unes dates que ho portaven.
Zel, tu ho has dit .
Candela,el mateix...Òscar, país secret, m'agrada que us agradi.
Carmen, gràcies per deixar una empremta tan bonica.
Bony 2012 a tothom.

onatge ha dit...

La por d'un no i l'aventura d'un sí...

Des del far nit bona.
onatge