19/12/10

capvespre


Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat,
i et trobes molt sol,
i el soroll s'esvaeix
i mires al carrer
i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist,
i no saps on anar,
i et prepares un whisky,
i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro
sense ganes de fumar'l
i l'apagues aviat
i et tornes a aixecar.
I de sobte tens por
de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub
i no hi trobes ningú.

I surts fora el carrer
i comences a córrer
i el vent et va assecant
el que sembla una llàgrima.
I t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires ben fort, fort... foort!

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat.
Cap al vespre estàs trist

 



5/12/10

"gràcies"

Dia a dia,
paraules escollides.
Pas a pas ,
moviments estudiats.
Mirades i somriures.
Moments de silenci
plens de complicitat.
Comprensió i confiança.
" Ara , crec que m'entens "


Un detall damunt la taula i un "gràcies" al costat.

Hi ha alguna cosa que et pugui fer sentir millor ?