
Vinga rumiar qui ha estat el poca-pena que m'ha fet el canvi. Sovint recullo el canvi sense fer gaire cas de les monedes petites però avui la gota ha fet vessar el got quan m'han intentat encolomar a la valenta uns centaus americans. El més bo del cas és que la botiguera , tant sí com no me la volia donar intentant convence'm que era molt lluent i deuria ser una moneda de nova col·leció. Senyora, que faig cara de tonta ? Apa! quedi's el Lincoln i a mi doni'm dos cèntims europeus que és el que em toca.
Quan he sortit per la porta l'he deixat rondinant i explicant-li a una altra dona que jo era una malcarada.
9 comentaris:
Dona, el dolar esta remontant, jeje.
:)
Jajajajajajaja, encara volia tenir raó. Consell: mai tinguis d'enemic a una botiguera. ;)
pitjor es quan et colen la moneda indonesia o de per alla baix per dos euros!!!
I si, quina barra tenen alguns/es...
a mi també m'han encolomat rúpies egípcies com a monedes de dos euros. desgraciadament, les màquines de tabac són més llestes que jo i me les retornen :(
Aixo es fruit de la globalització mundial. res més.
És el moment de començar una col•lecció de monedes del mon, amb la col•laboració de la botiguera, és clar...
pobres monedes, perdudes tan lluny de casa
solució (al menys per a mi infalible) posar-ho a la màquina del cafè.
Jo guardo uns no se què xilens.
Ja veus, de tot arreu te la foten.
En definitiva, quan es tracta d'estafar uns centimets, tot s'hi val !!!
Publica un comentari a l'entrada