15/5/09

Descans

Dies de descans allunyats de la pol·lució. Ja convenia donar descans a l'ànima. Hores passades sota l'om del pati de grava on diuen que Verdaguer també hi prenia notes. Un banc de pedra força incòmode i una fresca , a voltes, molesta .
He passat una nit arraulida dins el llit, trobant a faltar una altra flassada i quan m'he llevat encara he notat l'agradable sensació de caminar damunt les rajoles fredes. Unes rajoles desgastades, aspres pel pas del temps. He obert els porticons , he sortit fora el balcó on m'ha sorprès la boira tapant la vall, només deixant veure el Taga al fons.

9 comentaris:

Saltinbanqui ha dit...

Vall de ribes? Va prendre notes per Canigó?

:)

Josep Lluís ha dit...

Alimentes cos i ànima entre rajoles desgastades i flassades desconegudes, gaudeix-ne cada segon.

mai ha dit...

Saltimbanqui, en realitat Tagamanent,des dels peus del Puigsagordi, de cara al Montseny.

Josep Lluís, m'encanten les rajoles desgastades amb relleu i aquella olor de flassada de cotó neta.

Marta ha dit...

No hi ha res com la placidesa d'aquests paisatges :)

garbi24 ha dit...

Que seria de la vida sense aquestes coses.............

Salva Piqueras ha dit...

Ufff, m'he apuntat l'adreça!!! Aquests petits moments... vida!!

Delfica ha dit...

I només pau. T'ha anat bé? Has renovat forces?;D

zel ha dit...

Que bonic...jo també porto uns dies fent una mica el gos...i a estones treballant com boja!

Saltinbanqui ha dit...

Encara descanses?

:)