Dies de descans allunyats de la pol·lució. Ja convenia donar descans a l'ànima. Hores passades sota l'om del pati de grava on diuen que Verdaguer també hi prenia notes. Un banc de pedra força incòmode i una fresca , a voltes, molesta .
He passat una nit arraulida dins el llit, trobant a faltar una altra flassada i quan m'he llevat encara he notat l'agradable sensació de caminar damunt les rajoles fredes. Unes rajoles desgastades, aspres pel pas del temps. He obert els porticons , he sortit fora el balcó on m'ha sorprès la boira tapant la vall, només deixant veure el Taga al fons.
9 comentaris:
Vall de ribes? Va prendre notes per Canigó?
:)
Alimentes cos i ànima entre rajoles desgastades i flassades desconegudes, gaudeix-ne cada segon.
Saltimbanqui, en realitat Tagamanent,des dels peus del Puigsagordi, de cara al Montseny.
Josep Lluís, m'encanten les rajoles desgastades amb relleu i aquella olor de flassada de cotó neta.
No hi ha res com la placidesa d'aquests paisatges :)
Que seria de la vida sense aquestes coses.............
Ufff, m'he apuntat l'adreça!!! Aquests petits moments... vida!!
I només pau. T'ha anat bé? Has renovat forces?;D
Que bonic...jo també porto uns dies fent una mica el gos...i a estones treballant com boja!
Encara descanses?
:)
Publica un comentari a l'entrada