M'agrada el mes de setembre perquè recupero algunes rutines que em fan sentir que vaig "alhora".M'agrada pensar i creure que durant l'estiu he après coses noves, he conegut gent i m'he dedicat els meus moments.
M'agrada sortir les tardes grises i sentir l'olor de mar després de la tempesta i passejar-me per la platja al capvespre amb un jaqueta sobre les espatlles... veure les primeres llumetes com s'encenen i fan pampalluges...
M'agrada sentir la pluja a mitja nit des del llit i sentir-me a recer.
M'agrada saber que tinc una finestra oberta i em sento viva.
8 comentaris:
Definitivament, si sents olor de mar és que ja és setembre... perquè abans fa més aviat olor de crema pel sol! ;)
Mai,
fa deu dies que no trepitjo la sorra o l'arena, ni em mullo els peus a l'aigua, i ho enyoro...
Si tens la mar aprop...afortunada!!!
M'encanta, setembre i octubre a la costa mediterrània. Matí després d'una nit de pluja.
M'agrada la tardor pel clima, per la poca gent que hi ha a "casa", pel canvi de color que pren tot plegat.
M'agrada, com tu, l'lor del nostre mar, tant a la vora i tant llunyà...
Disfruta, queden molt poquets dies de setembre.
:)
Marta, tens raó. El mar ja torna a ser el mar.
Fanal blau, linc la mar a tocar , cada dia hi passo per davant per anar a treballar i el veig des de la finestra. Crec que no sabria orientar-me sense.
Josep,després d'una nit de pluja és genial!
Josep Lluís,la tardor té un no sé què especial...
Saltimbanqui, ho tinc em compte, que el temps passa volant!
M´agrada pensar que som tants que ens agrada el setembre !
...i ara, a gaudir de l´octubre ue també té el seu punt.
Mai,
espero que tinguis uns bons dies i tornis aviadet...
Bones festes!
Publica un comentari a l'entrada