10/10/11

mare

Després d'un any i mig de llarga malaltia , la mare ja no hi és.
Només hi ha un buit ple de molts records.

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

no és un buit total. Una abraçada.

RaT ha dit...

una abraçada ben grossa

Marta ha dit...

Una abraçada molt forta

PS ha dit...

Una abraçada, Mai.

candela ha dit...

Una abraçada

Ona ha dit...

Ara toca continuar el camí agafada fortament dels bons records, i la plenitud de tot el que t'ha trasmés. Orgullosa inclús, d'haver compartit la vida amb ella.
Molts ànims!

zel ha dit...

Quina llàstima, imperdonable que hagi arribat tan tard a fer-te un xic de companyia. Crec que sé com et sents, ho crec de cor. Totes les paraules, ara, són fulles que s'enduu el vent, i només hi ha la seva absència. Plora, i pensa-la sovint.
Una forta abraçada.