26/6/11

noirmoutier

Després d'un any força dur, compto amb els dits els dies que em queden per fer una escapadeta a la Bretanya francesa. Que aixequi el dit qui no se la perdria per res del món aquesta platja solitària.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

Mai no hi he estat, mai; però ara mateix me n'hi aniria!

Ànims que això està al caure i potser després de l'escapada, la resta de l'any, queda una mica estovada.

Una abraçada!

onatge ha dit...

Per descomptat que no m'he la perdria per res del món. És un poema amb vida pròpia... Et desitjo qeu hi gaudeixis vida amb la teva vida...

Des del far bona nit.
onatge

Pais secret ha dit...

Aixeco els deu dits de les mans. Fa un munt d´anys que hi vaig anar i encara tinc imatges molt ben gravades.
Bon viatge i que la resta de l´any esborri la duresa del que ja has passat.

Una abraçada.

La RaTeta Miquey ha dit...

necessito vacances... necessito vacances... necessito vacances... necessito vacances...

Feliç estiu!!

candela ha dit...

La veritat que té una pinta genial!