26/5/08

Salt de plens

" La Patum és una representació sacro-històrica-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes." arxiu de la ciutat.

La Patum és una festa que s'ha de veure i viure, amb seny.
És un conjunt de sentiments ;misteri, alegria, passió, goig, èxtasi ...

Un altre Corpus i una altra vegada la plaça s'omple de gom a gom per a tornar a celebrar la Patum. Mocador vermell ,barret negre i camisa vella, ja tips d'aplegar botanes i és que ja són uns quants anys de veure com les espurnes els van foradant.
Sona el tabal i ens col·loquem a lloc fent la drecera de cada any pels carrers petits i costeruts , conèixer el terreny hi té un punt a favor. La plaça de Sant Pere plena a vessar i de nou les indicacions des del balcó: rodem sempre en el sentit de les agulles del rellotge i si es para la música tothom quiet.
Plens a punt , s'apaguen els llums i comença la festa. Mil·lers d'espurnes s'escampen per la nit bergadana, l'orquesta ja sona i comencem a saltar . L'aire es torna irrespirable entre tant de fum i hi ha moments en què no es toca de peus a terra. Tenim un ple al costat , màgia pura. Se sent olor de pólvora i d'herba acabada de tallar. La plaça s'ensorra ennmig dels cants.
Sona l'últim petard i la música s'acaba. No hi ha hagut incidents. Fantàstic salt de plens. Sortim de la plaça i com sempre, dirigeixo la mirada cap a dalt del balcó, a les baranes de ferro des d'on vaig veure el primer salt. Tenia tres anys i mai oblidaré , amb les mans fortament agafades als barrots, l'espectacle de fum i foc i l'olor de pólvora i d'herba acabada de tallar.




3 comentaris:

Núria ha dit...

No l'he vista mai, però per les imatges que he vist, deu ser impressionant.

mai ha dit...

Hola Núria !

La festa és molt bonica. No només és un correfoc i gresca nocturna i litres de barreja, hi ha molta tradició i molta història de casa nostra.

Delfica ha dit...

Pensa que el tabal és el nostre batec. Quan veig les primeres passades de les maces al vespre abans de Corpus... no es pot descriure amb paraules. S'ha de viure!!!!