Em venia de gust sortir a fer un tomb a respirar l'aire humit.
El cel aventurava una tarda de pluja i els pronòstics així ho deien però: " tant se val! " . Passejar
sota la pluja que cau amb seny damunt la terra eixorca i deixa el bosc amarat d'aigua és un espectacle que no es pot perdre. Tot era silenci, a vegades trencat pel degotall de les darreres gotes caigudes.
M'aturo en aquest punt i em pregunto com han anat a parar aquelles roques damunt del cingle.
Misteris de la natura.
Continuo el camí .
Sento l'olor de terra mullada i de nou les gotes van omplint els bassals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada