21/5/08

La tour ...


A vegades no sabem llegir el món i diem que la vida ens enganya.

A vegades ens limitem a visualitzar i deixem de percebre.

Només quan recuperem la pròpia perspectiva de la realitat és quan tornem a entrar en joc.

4 comentaris:

Delfica ha dit...

Salutacions Mai. Et torno la visita.
És veritat que el punt de vista ens condiciona sempre; tant ens pot fer guanyar com perdre. Hem d'aprendre a creuar els nostres propis límits.
Bon divendres!!!

Marta ha dit...

Canviar la perspectiva de les coses sempre em fa recordar "el club de los poetas muertos", curios...

Ah, i molt xula la foto!

mai ha dit...

Hola !

Gràcies per la teva visita.
Aquest és el gran joc de la vida suposo. Llàstima , o potser no, que ens hem d'entrebancar per aprendre.

Sí , Marta bon record. De fet, m'agrada molt la pel·lícula.
La torre Eiffel es reconeix pel seu perfil. Vaig fer una foto que volia que fos diferent.

Núria ha dit...

Gràcies per la teva visita. Vam coincidir? Estic ben intrigada. Aniré visitant el teu bloc. Una abraçada.