Diuen que en la natura,un dels sons més relaxants que hi ha, és el de l'aigua corrent però només a una certa freqüència . Una lleugera variació d'aquest so en més o menys decibels ens pot arribar a provocar un efecte contrari.Jo hi poso el racó de bosc; preneu un llibre, asseieu-vos a l'ombra d'un faig just al costat del rierol i gaudiu del moment.
10 comentaris:
mmm... quin millor moment ara que comença la tardor... va, que torno a intentar agafar Millenium i m'hi assec.
Mai,
les fagedes tenen un què de màgiques. El soroll dels rierols pot ser hipnotitzant!
Demà m'hi asseuré, ara ja és fosc i fa molta fresqueta...
Tardor a La Fageda, meravellosa experiència.
Amb les fulles grogues, el so de l'aigua... el que donaria per ser allà ara. Segueix-nos portant a indrets com aquest més sovint!
El bosc de tardor, un moment Larsson,un rierol hipnotitzant, olor de fageda humida,les fulles grogues,...etre tots us heu fet el vostre espai.
quin racó tan bonic per perdre-s'hi hores i hores.
les fagedes i més ara a la tardor, tenen un aire tan especial!
Bon nadal!
Allà on estiguis, molta felicitat sempre, i per començar, entra amb bon peu al 2010....
Mia,
on t'has ficat?
tot bé?
una abraçada!
desitjo que hagis tingut una bona estrena d'any!
ai...Mai!
se m'han equivocat els dits, no el nom! :)
Publica un comentari a l'entrada