ser peix
d'aleta ràpida i
recórrer els set mars
de blaus i verds maragdes.
Voldria...
ser núvol
de broma alta
i reflectir-me en un mar
d'escuma blanca.
Voldria...
ser vent
arran de platja i
acariciar el teu rostre,
despentinar-te.
Per a tu , per fer tan especial la meva relació amb el mar i el cel.
7 comentaris:
Voldria ser diumenge tota la setmana i voldria ser les 3 cada dia. Prosàic però útil.
Preciós. Senzill, breu, però excel·lent. M'ha encantat.
Voldria ser una cançó d’aquelles que s’escolta a les mitges tardes dels diumenges absents. D’aquelles que t’acaronen en les nits de desembre just abans de que la lluna et convidi a somiar i cantorreges en moments quotidians...
Genial!
:)
Miquel , si a tu et seveix...
Gràcies Núria
Josep Lluís , molt bonic.
Saltimbanqui, me n'alegro que tornis a estar en ON.
Molt maco! :)
Bonic poema, mai...
bonic poema!
Publica un comentari a l'entrada