22/3/09

Voldria...


Voldria...
ser peix
d'aleta ràpida i
recórrer els set mars
de blaus i verds maragdes.

Voldria...
ser núvol
de broma alta
i reflectir-me en un mar
d'escuma blanca.

Voldria...
ser vent
arran de platja i
acariciar el teu rostre,
despentinar-te.

Per a tu , per fer tan especial la meva relació amb el mar i el cel.

7 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Voldria ser diumenge tota la setmana i voldria ser les 3 cada dia. Prosàic però útil.

Unknown ha dit...

Preciós. Senzill, breu, però excel·lent. M'ha encantat.

Josep Lluís ha dit...

Voldria ser una cançó d’aquelles que s’escolta a les mitges tardes dels diumenges absents. D’aquelles que t’acaronen en les nits de desembre just abans de que la lluna et convidi a somiar i cantorreges en moments quotidians...

Saltinbanqui ha dit...

Genial!
:)

mai ha dit...

Miquel , si a tu et seveix...
Gràcies Núria
Josep Lluís , molt bonic.
Saltimbanqui, me n'alegro que tornis a estar en ON.

Marta ha dit...

Molt maco! :)

fanal blau ha dit...

Bonic poema, mai...
bonic poema!