23/11/08

A la vora del foc


Capvespre de tardor i a fora al carrer fosqueja. S'encenen els primers llums de les cases i s'apilen els troncs al costat de la llar de foc. Quatre pinyes i quatre branquillons . S'encén el foc . Avui ha estat un dia de feina aprofitat , bancal amunt i avall saltant espones. Grapats d'olives cap a dins al cabàs; les de la sal, les de pell de taronja... la mare selecciona les olives .Cada mena amb el que li toca. Un grapat d'herbes de sajolida i cap al pastador a deleitar les amanides de tot l'any.
Ja comencen les flames a enlairar-se cap amunt i s'escapen les primeres guspires. Esperem tots la brasa i enfilem els troncs de boix enmig de les llesques i a aguantar una estona mentre fem broma de qui tindrà més agulletes demà. Se sent olor de torrat. All qui en vulgui, sal o un raig d'oli de les nostres arbequines.
Demà serem tots lluny, mentrestant , gresca, riure i un bon vespre a la vora del foc.

8 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Aixo de la rostada es bonissim amb oli novell. SI ens ho agafen els anglesos segur que ens ho prenen

Delfica ha dit...

Has descrit el cap de setmana ideal. M'alegro que t'hagi estat profitós i, segurament, balsàmic.
Salutacions.

Saltinbanqui ha dit...

Em sembla un pla genial.

:)

Marta ha dit...

El foc a terra sempre em transporta a casa la meva avia... dreta o asseguda a la vora d'un bon foc i anar-se girant mica en mica per rostir-se per igual per tots costats ;)

òscar ha dit...

quín gust! al despatx no ens funciona la calefacció. aquest foc ... me'l demano!

Jordi Casanovas ha dit...

quin gustàs una bona llar de foc... m'hi passo tantes hores badant quant hi soc a prop.

Esther ha dit...

Sí, sí, en això de les agulletes després de recollir olives m'hi he vist reflectida!
Un post molt càlid, mai!

mai ha dit...

Miquel, de moment els anglesos que s'apanyin amb "la crema de cacahuete".
Delfica , sovint penso que de tant en tant treballar a l'aire lliure en va bé.
Saltimbanqui, a mi també i ho penso repetir.
Marta, fa temps que
no senti ningú parlar del foc a terra.
Òscar, agafa-te'l, ja te'l deixo.
Jordi, aquesta és la idea, badar davant la llar de foc.M'encanta.
Esther, les agulletes eternes enemigues i sovint presents quan una canvia els hàbits.