16/11/08

La curiositat

A vegades una es pregunta fins on pot arribar la curiositat de les persones i de les bèsties . És evident que a l'oca la tenia ben encuriosida entre els barrots , ara amunt, ara avall. Al final es va endur ella la foto i això que l'objectiu inicial era una gàrgola de la teulada.
Una companya de feina es jubila d'aquí a uns mesos. Una dona amb empenta, culta, intel·ligent, activa . Em comenta que el dia que s'acomiadi li caurà el món a sobre perquè es quedarà sola. Encuriosida li pregunto per què està sola : un amor no correspost i mai va ser capaç de superar-ho. La curiositat m'ha fet còmplice del seu secret i ens ha unit molt més com a amigues.

10 comentaris:

Saltinbanqui ha dit...

Un amor que no es correspon pot ser devastador a la vida.

:(

Marta ha dit...

Ai la curiositat... no saps mai on et portara, si a la complicitat o a ficar la pota

òscar ha dit...

una curiositat amb l'amarg desenllaç de la solitud no desitjada. :(

Miquel Casellas ha dit...

El món sempre pot canviar la teva voluntat. Tu ets una formiga sobre la terra

zel ha dit...

Això és mes que bonic, això és un petit tresor per sempre...

Delfica ha dit...

L'amor s'ha de ventilar i, si es pot, renovar. La solitud no triada pot ser un pou negre. Però ara compartiu alguna cosa més.
Felicitats a totes dues.

mai ha dit...

Saltimbanqui,una no s'ho creu fins que ho viu.
Marta, tens raó. A vegades no goses preguntar i a vegades t'ho ofereixen amb safata.
Òscar, un amarg desenllaç però tal i com era, ho va viure molt intensament.
Miquel, potser sí que tots som formigues, però tu no creus que les formiguetes fan molta feina ?
Zel, ho compartirem les dues sempre.
Delfica, ... si es pot ...renovar. Bona idea però complicada.

Jordi Casanovas ha dit...

la curiositat teva i les ganes de la teva companya.

Marcel.la ha dit...

Segur que hi ha molt per compartir com a companyes, com a persona i com a amiga ... No la deixis sola segur que tu agraeix. A vegades l'amor no ho és tot.
Salut

mai ha dit...

Jordi, va ser el 50% de tot plegat.
Marcel·la, quan connectes amb algú en aquestes converses tens un no sé què que et fa ser còmplices i més amigues.