A la vora del foc

Capvespre de tardor i a fora al carrer fosqueja. S'encenen els primers llums de les cases i s'apilen els troncs al costat de la llar de foc. Quatre pinyes i quatre branquillons . S'encén el foc . Avui ha estat un dia de feina aprofitat , bancal amunt i avall saltant espones. Grapats d'olives cap a dins al cabàs; les de la sal, les de pell de taronja... la mare selecciona les olives .Cada mena amb el que li toca. Un grapat d'herbes de sajolida i cap al pastador a deleitar les amanides de tot l'any.

Ja comencen les flames a enlairar-se cap amunt i s'escapen les primeres guspires. Esperem tots la brasa i enfilem els troncs de boix enmig de les llesques i a aguantar una estona mentre fem broma de qui tindrà més agulletes demà. Se sent olor de torrat. All qui en vulgui, sal o un raig d'oli de les nostres arbequines.

Demà serem tots lluny, mentrestant , gresca, riure i un bon vespre a la vora del foc.

La curiositat

A vegades una es pregunta fins on pot arribar la curiositat de les persones i de les bèsties . És evident que a l'oca la tenia ben encuriosida entre els barrots , ara amunt, ara avall. Al final es va endur ella la foto i això que l'objectiu inicial era una gàrgola de la teulada.
Una companya de feina es jubila d'aquí a uns mesos. Una dona amb empenta, culta, intel·ligent, activa . Em comenta que el dia que s'acomiadi li caurà el món a sobre perquè es quedarà sola. Encuriosida li pregunto per què està sola : un amor no correspost i mai va ser capaç de superar-ho. La curiositat m'ha fet còmplice del seu secret i ens ha unit molt més com a amigues.

Nits de tempesta.

Fa un any em llegia aquest llibre en la meva eufòria de llegir tots aquells llibres en què hi apareguessin aventures de tot tipus entorn a un far.
Una història d'amor , una nit de tempesta a l'hostal del far... tot en la meva imaginació fins que fa uns dies apareix a la cartellera del cinema una pel·lícula amb aquell regust de ... de què em sona ?
L'argument m'era familiar : Nits de tempesta , i amb el Richard Gere!!!
Dimecres al vespre. No em busqueu enlloc més que, asseguda a la butaca, davant la gran pantalla.