L'arribada a Plan

Una de les aventures més boniques, que li poden passar a una quan no vol, és perdre's pel Pirineu. Si a més a més fosqueja, no hi ha rètols que indiquin la proximitat d'un nucli habitat, no hi ha cobertura de mòbil , dipòsit de benzina en reserva i comença a escampar-se la boira... què es pot fer ? No perdre la calma ( aviat s'ha dit ), no passat fred ( no es pensa igual de bé ) i no desesperar-se sempre pot passar que l'atzar envïi una patrulla de la guardia civil al rescat .

- Buenas noches, ¿se dirige vd. a Plan ?

- Sí. ( Com ho sap ? )

- Prosiga todo recto un par de quilómetros sin detenerse en la calzada, está oscureciendo.

- Grac............. ( ja no hi és ).

Així que "prosigo cap a Plan sin detenerme ".

Estan de Fiesta Mayor. Aparco el cotxe en una plaça improvitzada en un camp de blat acabat de segar i me'n vaig caminant cap a dins del poble on espero trobar-me uns amics. A mesura que m'acosto sento l'orquesta i em resulta fàcil trobar la Plaza Mayor. Amb els últims acords del No te vayas de Navarra aaaH! ja hi he arribat . Carrers costeruts, estrets i amb llambordes mal arrenglerades. Tot d'una m'estiren pel braç i em col·loquen a les mans un got de xocolata desfeta i dos trossarros de coca. Faig l'acció de queixar-me i una senyora alta i rabassuda que em puja un pam se'm posa davant amb les mans a la cintura i treient pitrera em diu:

- ¿ Cómo que no quieres ?

Pel to de veu , diria que era la mare del guardia civil que m'he trobat de camí. Em menjo la xocolata sin rechistar .

Per fi m'han vist la colla. Ara la cosa ja canvia , un gotet de pacharan , petons i abraçades de benvinguda. Anem a sopar que la festa continua a mitjanit. De camí cap a l'hostal un mozo del lugar em pregunta que por dónde he venido i jo que ni corta ni perezosa li contesto que por el cuello del Puigmorenc , que he ido haciendo porque ya saben los amigos que yo ya haré cap.

Amb la cara que em fa ... i les rialles que sento ... hauré de canviar ràpid de xip que estoy en Aragón !!!

Merecido descanso.