En els dies més freds, s'agraeix tenir a prop el caliu d'un amic que desinteressadament et pregunta cada dia com et trobes, que et busca per compartir una estona de conversa interessant. Et sents acompanyat quan sorgeixen les idees i en pocs minuts encetes tantes converses alhora que no en concretes ni n'acabes cap. És gratificant que et deixin dir coses que en altres ocasions hagueren estats prohibides.
6 comentaris:
molt xules les fotos
deixar converses a mitges sempre és un estímul per tornar-se a trobar
Hola Mai!M´ha agradat especialment aquest post, per la foto que és maquíssima i pel que dius, qui té un amic , té un tresor.
Tot be?
:)
M'agrada trobar-te de nou. Pensa que hi ha molta gent que espera conversar amb tu, no marxis...
Gràcies Miquel
I com ho saps, Jesús, és agradable no tenir el ritme de les converses.
País secret, gràcies, m'agrada cuidar els meus amics.
Saltimbanqui, moments de difícils de decisions complicades. Gràcies.
Josep Lluís , gràcies per les paraules. Mentre quedi algú que vulgui conversar amb mi, seré aquí.
Publica un comentari a l'entrada