13/1/10

2010

Passejant pel costat del port després de la tempesta ...
Veure un món en un gra de sorra
i un cel en una flor silvestre,
contenir l'infinit al palmell de la mà
i l'eternitat en una hora.

Bon any !

7 comentaris:

fanal blau ha dit...

Tal vegada siguin els millors desitjos..., els desitjos ben petitons...:)

un petó, Mai!
Vull dir que...sempre!
:)

Josep ha dit...

Bon any i bones onades.
La Mediterrània és bonica a la tardor i l'hivern.

Saltinbanqui ha dit...

Bienvenida!
Feliz año!
Y precioso post!
XD

òscar ha dit...

Molt bon any, Mai.
Desitjo sigui gens tempestuós i, sempre, molt somrient.

Josep Lluís ha dit...

Bon any Mai,

Comencem bé perquè una onada d'aquest mar blau t'ha dut novament a aquesta terra nostra.

Un petó

Pilar ha dit...

He vingut a conèixer-te i a agrair-te la visita.
La porta era oberta, així que he entrat. El capvespre m'ha enlluernat i la flor de saüc m'ha convidat a asseure'm una estona i contemplar-la.
M'agrada el que dius i com ho dius.
Bon Any, mai.

Ricardo Miñana ha dit...

Excelente imagen y bello texto
un placer pasar por tu casa
feliz semana
un abrazo.