Bonic matí gris al Parc de la Ciutadella.
Hem vingut caminat des de l'Arc de Triomf i l'aire humit ens cala fins al moll de l'os. On és la primavera que fa dies va començar a mostrar-se tímidament?
Caminant, caminant ens aturem sorpresos: Què li passa a aquest arbre ? Per què té gairebé totes les flors a terra ? Per què es belluga tant si no fa vent ?
Ens hi acostem, el secret ... es troba entre les branques i si no , ... fixeu-vos-hi bé.
9 comentaris:
La primavera ens vol sorprendre.
I a més a més, presumit... mite'l com mira a càmara... :p
Presumit si però, no sé que en dirà l'arbre... pobre.
En vaig veure un munt vora l'Arc de Triomf, em sembla que és un atac en tota regla.
un delinqüent juvenil?
Quin goig de fotografies. Felicitats.
Els lloritos aquests són obsessius. La cosa és que si anessin a un til·ler potser es calmarien una mica.
Em sobten bastant aquets pardals verds a la ciutadela.
:)
Sempre hi ha quelcom a dins que ho fa moure tot, però mai ens aturem a mirar entre les branques...
Intrèpides aus que s'apoderen de l'espai aeri.
Publica un comentari a l'entrada