Any nou i aquest més que mai.
Després d'un petit parèntesi he vingut a obrir els porticons d'aquesta finestra que feia dies que era tancada: unes vacances, un parell de bons llibres a les mans ...
Un any passa volant i en aquest darrer hi ha hagut molts canvis a la meva vida. He decidit fer un pas important i saltar pel damunt de la barrera que si bé em protegia, també m'aïllava.
Trobar-se un mateix i fer el que un vol , amb ganes, il·lusió . Arriscar una mica més sense por .
Fred intens.
Paisatge de boira gelada,
un batec a aixopluc
no perd l'esperança.
7 comentaris:
els salts no són gens arriscats amb el paracaigudes de la il.lussió. serà un vol plaent!
Molta sort en el nou any i enhorabona pel canvi
Bon any nou i molta sort a l'altre costat de la barrera!
Arriscar, jo sempre crec que aquesta es la millor manera.
:)
I un cop passat un any, veuràs que potser encara hi ha salts més alts, i més arriscats. Això és viure.
Felicitats i bon any també.
És defineix la barrera com un obstacle fix o mòvil que impedeix el pas per un lloc. Felicitats si has pres una decisió que et condueix a viure amb ganes i il·lusió...
Feliç any IX i, molt ben trobada.
Un petó
Gràcies a totes i tots
Publica un comentari a l'entrada