Quina nit !!!
Fantàstic !! Camisa negra, més guapíssim que mai . No em va defraudar gens el repertori. El so podia haver estat millor.
Les meves de sempre hi eren : waitin'on a sunny day, out in the street ( en la seva versió )...... i de noves girls in their summer clothes...
Inoblidable el Bona nit Barcelona , Com esteu ? com inoblidable ha estat la faringitis que he agafat de tant cridar, ni les nenes de quinze anys davant meu em superaven!
Em va agradar l'ambient: es veia pares, mares, avis, néts que caminaven tots junts. Hi havia senyores engalanades com si anessin al liceu, joves amb rastes i samarreta negra sense màniges. Vaig sentir al llarg de la nit diversos accents dialectals del català de gent que provenia de difernts emplaçaments. D'altres portaven la bandera d'astúries, l'inkurriña tampoc no hi va faltar. Fins i tot un grup vestits de Sant Fermin cantant allò del uno de enero ...
Em quedo amb "la picadeta d'ullet" que em va fer des de dalt de l'escenari. D'entre totes les assistents, segur que anava per a mi.
6 comentaris:
Jo hi vaig ser diumenge, i si, genial! I si a tu et va picar l'ullet, a mi em va tocar el thunder road, que se'l va guardar diumenge per a mi... ;)
No hi vaig anar, però devia ser apoteòsic. El Boss és espectacle més que música.
Hola Marta!
Me n'alegro que t'ho passessis bé.Jo vaig acabar sense veu i sí Miquel, va ser tot un espectacle des dels primers acords fins al final amb la Bamba.
Amb quina passió que parles!, ara que la foto també parla sola!
Hola Núria ,
gràcies pel teu comentari . Qualsevol no s'hi apassiona , no ?
I tant, segur que anava per tu!!! Això sempre. Quina estranya connexió quan tens algú tan especial gairebé a tocar... felicitats!!!
Publica un comentari a l'entrada