Aquest és el far que m'està esperant a l'altra banda de l'Atlàntic. M'apassionen aquestes estructures tant de dia com de nit. Al costat d'un escarpat penya-segat o fent companyia a una tranquil·la platja. Sense pressa, sense horaris... passejar , seure sota el porxo amb un llibre a les mans esperant que una alenada de mar em desvetlli d'un somni. Mirar a l'horitzó i imaginar que sóc un vaixell de ràpida vela blanca, tancar els ulls i deixar-me gronxar al vaivé de les ones translúcides...
15/7/08
Lookout
Aquest és el far que m'està esperant a l'altra banda de l'Atlàntic. M'apassionen aquestes estructures tant de dia com de nit. Al costat d'un escarpat penya-segat o fent companyia a una tranquil·la platja. Sense pressa, sense horaris... passejar , seure sota el porxo amb un llibre a les mans esperant que una alenada de mar em desvetlli d'un somni. Mirar a l'horitzó i imaginar que sóc un vaixell de ràpida vela blanca, tancar els ulls i deixar-me gronxar al vaivé de les ones translúcides...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
caram que poètic aquest fragment. M'imagino que deus estar de vacances. Doncs res, que això que has escrit m'hi sento molt identificat, ja que a mi també m'agrada llegir davant del mar i escoltar la remor de les onades, del vent, etc. Que vagi molt bé.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Que bonic tot això. Apa a disfrutar que et vagi molt bé.
hola Xavier!
A vegades hi ha llocs que t'inspiren més que d'altres. És bonic llegir davant del mar. Que et vagi molt bé a tu també.
Miquel, benvingut . Gràcies per passar per aquí . Aquest seria el lloc on m'agradaria perdre'm durant uns dies.De moment, no tinc cap bitllet d'avió...
Si que té pinta de ser un bon lloc per obllidar-se de tot un parell de dies... Però ens hem de conformar amb la costa brava... que tampoc sona tan malament ;)
Ei, no em diguis que marxes a Nova Anglaterra, els fars d'Edward Hopper, els ambients de John Irving. QUINA ENVEJA!!!! Que et vagi molt i molt bé i fes fotos!!
Aquest era un viatge que tenia pensat fa molt de temps.
Delfica eren els ambients que a mi m'agraden però a vegades la vida et dóna un gir inesperat i has de canviar de rumb.
Us asseguro que l'arribaré a fer , de moment em quedo amb les imatges d'altres.
Publica un comentari a l'entrada