20/6/08

Fa només cinc minuts...


Fa només cinc minuts...
he aixecat el cap i he mirat per la finestra ...
una nit de lluna que captiva.

3 comentaris:

Marta ha dit...

la lluna plena de juny... em sembla que pot ser que sigui la que es veu mes gran en tot l'any (pero potser m'equivoco)

Delfica ha dit...

Precisament, aquesta lluna de dimecres va ser la que em va acompanyar en un inusual viatge per autopista cap a casa, de nit.
Havia passat una tarda estranya, acompanyant persones que han viscut coses que no voldria per ningú.
Aquella lluna ens ha fet dirigir la mirada, a tots, cap a un mateix punt.
Petons guapa.

mai ha dit...

Hola!
Marta, jo tampoc ho sé. A mi totes les llunes plenes m'ho semblen.
Delfica a vegades també em pregunto quantes persones la contemplen al mateix temps que ho faig jo.
Gràcies per compartir el moment.