Dalt del cim es respira pau i un trencalòs es groxa pel cel blau.No hi ha res més gratificant quan s'arriba al final del camí que seure i veure com es poden fer de petites i d'insignificants de les pedres de la vall.
Cansada, però satisfeta ;ni el vent , ni la boira, ni les lloses que es desprenen del camí han pogut fer que em rendís.
I aquí dalt aporto una pedreta més a la pila.
3 comentaris:
Bonjour Mai,
je trouve que ton blog est très beau. Le graphisme, les photos, et le texte (quand je comprends) me plait.
"he passat pel teu blog i felicitats", comme tu dirais peut-être.
Je crois que je vais me mettre au catalan pour comprendre un peu mieux
je vais aussi me lancer de nouveau dans le castillan, que je parle un peu, et le brésilien, je veux un peu mieux comprendre les sites dans ces trois langues.
A bientôt
Nicolas
nicolas.blog.lemonde.fr
Hola Xavi!
Moltes gràcies,benvingudes siguin les teves floretes.Sembla que la lluna de juny va ser especial per a molts.
La cala i el vent...
M. Nicolas : Je suis ravie! J'essaie de le faire le mieux que je peux mais ...
Merci beaucoup .C'est vraiment parfait votre commentaire en catalan. Si ça vous plaît, je vous attends de temps en temps.
à bientôt!!
El seu plaer d'entendre el teu bloc. Els articles anteriors, és bastant extraordinari, i em va agradar molt llegir el teu bloc i els punts que vostè ha expressat. M'agrada molt a aparèixer de nou sobre una base típica, després de molt més en el tema. Gràcies per compartir ... seguir escrivint!
Publica un comentari a l'entrada