15/3/11

perill !!

Fa unes setmanes vaig dur el cotxe a fer una revisió. Em va comentar el Manel que tenia el cotxe una mica adormit, que al motor li faltava una estiradeta. Jo li deia que ja m'agradaria, però el tram d'autopista que feia cada dia per anar a treballar no em permetia passar de 80.
Dies més tard, ja contenta, premia l'accelerador fins a 120 i em sentia com l'Alonso i el cotxe ,que ja és vermell ,com el cavall desbocat de la carrosseria italiana.
Ara, tornem a baixar a 110.

Però el perill no està en els canvis de velocitat i l'estar en continua vigilàcia de les circumferències vermelles dels vorals, de si tenim l'ensurt de veure-hi doble .... sense haver begut , sinó en els conductors que frenen de cop fins a 80 quan passen per davant dels ràdars.


El missatge no està gens clar.

2/3/11

embolic

Com pot ser que les persones tinguem l'enorme capacitat de complicar-nos la vida amb fórmules complicadíssimes, i a més portar-les al màxim exponent.

29/1/11

Boira i neu.

Us imagineu com ha de ser de difícil moure's per París en aquestes circumstàcies. 
A Catalunya es parla de fred, de bancs de boira a les planes i a les fondalades, nevades i enfarinades a partir dels 800 m ...
Bufanda, guants i un chocolat-chaud!

Merci Pascal .

19/12/10

capvespre


Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat,
i et trobes molt sol,
i el soroll s'esvaeix
i mires al carrer
i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist,
i no saps on anar,
i et prepares un whisky,
i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro
sense ganes de fumar'l
i l'apagues aviat
i et tornes a aixecar.
I de sobte tens por
de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub
i no hi trobes ningú.

I surts fora el carrer
i comences a córrer
i el vent et va assecant
el que sembla una llàgrima.
I t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires ben fort, fort... foort!

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat.
Cap al vespre estàs trist

 



5/12/10

"gràcies"

Dia a dia,
paraules escollides.
Pas a pas ,
moviments estudiats.
Mirades i somriures.
Moments de silenci
plens de complicitat.
Comprensió i confiança.
" Ara , crec que m'entens "


Un detall damunt la taula i un "gràcies" al costat.

Hi ha alguna cosa que et pugui fer sentir millor ?

27/11/10

kobenhavn

El cel era blau, no es veia ni un núvol.
Sortia a passejar per aquest carrer de colors...
Però això és Dinamarca i m'ha tocat córrer perquè evidentment ha plogut.

29/3/10

Platja de còdols.













Dissabte a la tarda emmandrida al sofà, un llibre a les mans i silenci. Rellegeixo la mateixa  pàgina una i una altra vegada. Tanco el llibre , prenc una jaqueta i surto a passejar. El camí cap a la caleta petita se'm fa agradable , solitari i malmès per les darreres endebades d'una mar furiosa. M'ajupo i recullo quatre cargolines, ara un tros de vidre amorosit i arrossegat de vés a saber d'on. Platges de còdols tots diferents i tots bonics , de procedències incertes , acaronats per l'escuma que el mar avui m'ha mullat els peus.
S'escampa una boira , ara ve, ara va,  que inunda de misteri l'arribada intranquil·la de les onades a les roques.