A poc a poc, lentament , ensolcint-se,
la distància es va fent curta i el camí es va fent dolç.
M'ofereixes el teu temps i jo
te'l pendria tot,
esperant un gram més de tot el que és teu ,
consumint-me en silenci.
La por de ser descoberta, la por de no ser-ho.
L'aire s'omple de tu quan hi ets,
quan no,
regna la sol·litud i el silenci m'envolta trist i auster.
M'endevines i em saps,
vols ser-hi però no sé fins a on.
8 comentaris:
El record dels éssers estimats és una píndola contra la solitud.
Que bonic, una tendresa infinita...
Petons!
Ufff...
Un petonàs
Jolin!!! (de bonic)
Molt bonic, com un xiuxiueig a cau d´orella.
Bon Any Mai i molta força!
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Hola,
Jesús, tot va passant i aquestes eren unes dates que ho portaven.
Zel, tu ho has dit .
Candela,el mateix...Òscar, país secret, m'agrada que us agradi.
Carmen, gràcies per deixar una empremta tan bonica.
Bony 2012 a tothom.
La por d'un no i l'aventura d'un sí...
Des del far nit bona.
onatge
Publica un comentari a l'entrada