8/5/11

és diumenge


"Un sol mandrós desperta a poc a poc unes teulades endormiscades de colors vermells.

Obro el balcó i m'envaeix una alenada d'aire net i tebi, dolç i primaveral.
Cantadisses d'ocells , remor d'aigua de la font del final del carrer,
el frec de l'escombra de palla d'una veïna que empolaina el carrer, ressona fins a la cantonada , ...és diumenge.
La mixeta torna a casa, allarga les potes i d'un salt s'amaga pel forat de la botera de la porta dels Pou.
El banc de pedra al carrer espera les primeres converses ,d'aquells que fan petar la xerrada ,abans de pujar la costa per anar a missa: Serà el Barça, seran els llops del zoo, seran els nous molins de vent que han de posar...

Arrepenjada al balcó m'aturo a resseguir les pedres erosionades, els forats per on tantes vegades hi he passat els dits buscant la complicitat del temps, les històries viscudes , aquelles paraules des d'allà pronuciades i ara silenciades a l'oblit del pas del temps.

Mentre els peus se m'arrefreden a l'ampit del balcó m'arriba l'olor de pa torrat i... xocolata desfeta, algú ja feineja a la cuina ... és diumenge i m'he aturat a descansar.

Una abraçada pels meus companys que s'han aturat a fer un llarg diumenge a la seva vida. Gaudiu-ne .
Torneu, però torneu quan el cos ja torni a estar a punt per un dilluns."

Petons,

M.