Dalt del cim es respira pau i un trencalòs es groxa pel cel blau.
No hi ha res més gratificant quan s'arriba al final del camí que seure i veure com es poden fer de petites i d'insignificants de les pedres de la vall.
Cansada, però satisfeta ;ni el vent , ni la boira, ni les lloses que es desprenen del camí han pogut fer que em rendís.
I aquí dalt aporto una pedreta més a la pila.
25/6/08
20/6/08
Fa només cinc minuts...
Fa només cinc minuts...
he aixecat el cap i he mirat per la finestra ...
una nit de lluna que captiva.
13/6/08
Individualitat entre la gent
En un carrer de París la gent passeja , dialoga... Sembla que tothom participa en alguna conversa menys un que s'atreveix a travessar la multitud .
L'exercici que comento forma part del Projecte de Multitud .Vaig proposar a un grup de nens i nenes que individualitzessin una persona entre la gent en diferents fotografies, que l'extreguessin atribuint-li una identitat; uns pensaments, uns suposats desitjos, una manera de ser , de veure el món...
Els resultats són diversos com són diverses les nostres maneres de veure'ns.
Proveu de fer-ho i si voleu compartiu-ho.
Merci à vous Nicolas par les photos. Joli commentaire!
http://nicolas.blog.lemonde.fr" http://www.blogger.com/creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/fr
9/6/08
2/6/08
Subscriure's a:
Missatges (Atom)