" La Patum és una representació sacro-històrica-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes." arxiu de la ciutat.
La Patum és una festa que s'ha de veure i viure, amb seny.
És un conjunt de sentiments ;misteri, alegria, passió, goig, èxtasi ...
Un altre Corpus i una altra vegada la plaça s'omple de gom a gom per a tornar a celebrar la Patum. Mocador vermell ,barret negre i camisa vella, ja tips d'aplegar botanes i és que ja són uns quants anys de veure com les espurnes els van foradant.
Sona el tabal i ens col·loquem a lloc fent la drecera de cada any pels carrers petits i costeruts , conèixer el terreny hi té un punt a favor. La plaça de Sant Pere plena a vessar i de nou les indicacions des del balcó: rodem sempre en el sentit de les agulles del rellotge i si es para la música tothom quiet.
Plens a punt , s'apaguen els llums i comença la festa. Mil·lers d'espurnes s'escampen per la nit bergadana, l'orquesta ja sona i comencem a saltar . L'aire es torna irrespirable entre tant de fum i hi ha moments en què no es toca de peus a terra. Tenim un ple al costat , màgia pura. Se sent olor de pólvora i d'herba acabada de tallar. La plaça s'ensorra ennmig dels cants.
Sona l'últim petard i la música s'acaba. No hi ha hagut incidents. Fantàstic salt de plens. Sortim de la plaça i com sempre, dirigeixo la mirada cap a dalt del balcó, a les baranes de ferro des d'on vaig veure el primer salt. Tenia tres anys i mai oblidaré , amb les mans fortament agafades als barrots, l'espectacle de fum i foc i l'olor de pólvora i d'herba acabada de tallar.