26/5/08

Salt de plens

" La Patum és una representació sacro-històrica-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes." arxiu de la ciutat.

La Patum és una festa que s'ha de veure i viure, amb seny.
És un conjunt de sentiments ;misteri, alegria, passió, goig, èxtasi ...

Un altre Corpus i una altra vegada la plaça s'omple de gom a gom per a tornar a celebrar la Patum. Mocador vermell ,barret negre i camisa vella, ja tips d'aplegar botanes i és que ja són uns quants anys de veure com les espurnes els van foradant.
Sona el tabal i ens col·loquem a lloc fent la drecera de cada any pels carrers petits i costeruts , conèixer el terreny hi té un punt a favor. La plaça de Sant Pere plena a vessar i de nou les indicacions des del balcó: rodem sempre en el sentit de les agulles del rellotge i si es para la música tothom quiet.
Plens a punt , s'apaguen els llums i comença la festa. Mil·lers d'espurnes s'escampen per la nit bergadana, l'orquesta ja sona i comencem a saltar . L'aire es torna irrespirable entre tant de fum i hi ha moments en què no es toca de peus a terra. Tenim un ple al costat , màgia pura. Se sent olor de pólvora i d'herba acabada de tallar. La plaça s'ensorra ennmig dels cants.
Sona l'últim petard i la música s'acaba. No hi ha hagut incidents. Fantàstic salt de plens. Sortim de la plaça i com sempre, dirigeixo la mirada cap a dalt del balcó, a les baranes de ferro des d'on vaig veure el primer salt. Tenia tres anys i mai oblidaré , amb les mans fortament agafades als barrots, l'espectacle de fum i foc i l'olor de pólvora i d'herba acabada de tallar.




21/5/08

La tour ...


A vegades no sabem llegir el món i diem que la vida ens enganya.

A vegades ens limitem a visualitzar i deixem de percebre.

Només quan recuperem la pròpia perspectiva de la realitat és quan tornem a entrar en joc.

20/5/08

Montsant



Em venia de gust sortir a fer un tomb a respirar l'aire humit.
El cel aventurava una tarda de pluja i els pronòstics així ho deien però: " tant se val! " . Passejar
sota la pluja que cau amb seny damunt la terra eixorca i deixa el bosc amarat d'aigua és un espectacle que no es pot perdre. Tot era silenci, a vegades trencat pel degotall de les darreres gotes caigudes.
M'aturo en aquest punt i em pregunto com han anat a parar aquelles roques damunt del cingle.
Misteris de la natura.


Continuo el camí .
Sento l'olor de terra mullada i de nou les gotes van omplint els bassals.




9/5/08

Escoltant el riu




M'assec una estona a escoltar el riu.

L'aire és tebi, encara, i convida a posar-se al sol.
Una sargantana curiosa surt de sota les fulles sense preocupar-se de fer remor. Ràpida i decidida s'enfila per la roca on jo resto quieta i immòbil i s'atura . No li ha agrada la meva companyia.
Gira cua i se'n va.


He passat la meva infantesa jugant al costat d'aquest riu i he menjat moltes llesques de pa amb xocolata mentre buscava encuriosida l'origen d' alguna filera de formigues .

Quantes vegades m'hauré esgarrinxat les cames per voler enfilar-me dalt d'aquesta roca? i quantes pàgines hauré passat de tants llibres que m'han captivat?

Avui recordo molts d'aquests moments i tanco els ulls , escolto i sento alguna cosa que no ha canviat .

6/5/08

Avui les fades i les bruixes s'estimen.

Avui, sabeu?
les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Ma. Mercè Marçal