20/6/09

Xarxes

Fa matí per sortir a passejar vora la mar. El sol no escalfa i l'aire és fresc. Començo a passar pel port i sento aquella olor de mar. M'aturo una estona a badar mirant com es gronxen les barques i s'aixequen esquitxos d'escuma. Passa un llagut amb parsimònia mentre les gavines es mouen inquietes. Continuo caminant fins a l'escullera i passo per davant de racó on el Ramon. Avui no hi és però veig que ha recollit les seves xarxes i damunt de les gàbies s'hi ha deixat la pipa, fet que evidencia que no pot ser gaire lluny. "L'ofici s'acaba " em diu . I és ben veritat .
Aquí a la cadira blanca i coixinet blau consumeix les hores de sol a refer les xarxes, amb les mans curtides i aspres però hàbils i fortes , mentre entona el bolero de la Maria Dolores.

15/5/09

Descans

Dies de descans allunyats de la pol·lució. Ja convenia donar descans a l'ànima. Hores passades sota l'om del pati de grava on diuen que Verdaguer també hi prenia notes. Un banc de pedra força incòmode i una fresca , a voltes, molesta .
He passat una nit arraulida dins el llit, trobant a faltar una altra flassada i quan m'he llevat encara he notat l'agradable sensació de caminar damunt les rajoles fredes. Unes rajoles desgastades, aspres pel pas del temps. He obert els porticons , he sortit fora el balcó on m'ha sorprès la boira tapant la vall, només deixant veure el Taga al fons.

25/4/09



Anava circulant per la carretera i de tant en tant veia camps florits que feien molt bonic. Extensions de verds, grocs i vermells. Així que quan la carretera m'ho va permetre vaig aturar el cotxe i del seient del darrere vaig agafar la càmera. Vorera amunt i avall fins que ... s'atura un cotxe dels mossos d'esquadra. Se'm palplanten al davant i em pregunten què estic fent. Coi ! que no és obvi que m'he aturat a fer una foto ? No els agrada la resposta i després de sermonejar que no són llocs d'aturar el cotxe i del perill i que no duc l'armilla... me'l miro ... Jordi ? La sorpresa ara és per a ell. Un antic company d'institut!!


Avui de moment respiro, no hi ha hagut multa, només un tallat i una estona de conversa.





4/4/09

El misteri de l'arbre rosa.

Bonic matí gris al Parc de la Ciutadella.


Hem vingut caminat des de l'Arc de Triomf i l'aire humit ens cala fins al moll de l'os. On és la primavera que fa dies va començar a mostrar-se tímidament?


Caminant, caminant ens aturem sorpresos: Què li passa a aquest arbre ? Per què té gairebé totes les flors a terra ? Per què es belluga tant si no fa vent ?


Ens hi acostem, el secret ... es troba entre les branques i si no , ... fixeu-vos-hi bé.







22/3/09

Voldria...


Voldria...
ser peix
d'aleta ràpida i
recórrer els set mars
de blaus i verds maragdes.

Voldria...
ser núvol
de broma alta
i reflectir-me en un mar
d'escuma blanca.

Voldria...
ser vent
arran de platja i
acariciar el teu rostre,
despentinar-te.

Per a tu , per fer tan especial la meva relació amb el mar i el cel.

16/3/09

Teules


Teules vermelles,
regalim de gotes,
l'aire fa olor de net.
ha caigut un ruixat
i els carrers van a l'ample.
Cel gris i
boires trapelles,
arraulida al sofà
m'escalfo les mans
a la tassa gris.
Veig passar paraigües.

19/2/09

Una mare,


És l'hora de plegar i com cada dia dono un cop d'ull damunt de la taula per assegurar que no hi oblido res d'important, les claus, sobretot. Mentre tanco la finestra m'adono que avui també hi és, immòbil darrere un cotxe ,puc veure com l'observa una altra vegada i amb la d'avui ja en sumen unes quantes. Duu la jaqueta descolorida i una butxaca estripada. Amb les mans es tanca el coll , corre aire.


Ell, aliè a la seva mirada juga i crida per la plaça. Els seus companys li volen pendre la pilota però ell és ràpid , astut i els esquiva. Ha quedat amb el pare que el passarà a buscar amb la moto més tard i mentrestant clava mossegada a l'entrepà de pernil. El mostra tot cofoi al costat del dels altres, ell els supera a tots de bon tros.


Ella s'eixuga les llàgrimes i tremolosa es busca un mocador per la butxaca. No en troba cap i acaba fent servir la màniga de la jaqueta. Gira cua i se'n va, com ànima en pena, arrossegant els peus. Avui ja l'ha vist i ha guardat la distància que li ha dictat el jutge.


A l'aire hi sura tristesa i molta llàstima.


Què pot arribar a se més trist que una mare separada del seu fill ?