Una mare,

És l'hora de plegar i com cada dia dono un cop d'ull damunt de la taula per assegurar que no hi oblido res d'important, les claus, sobretot. Mentre tanco la finestra m'adono que avui també hi és, immòbil darrere un cotxe ,puc veure com l'observa una altra vegada i amb la d'avui ja en sumen unes quantes. Duu la jaqueta descolorida i una butxaca estripada. Amb les mans es tanca el coll , corre aire.

Ell, aliè a la seva mirada juga i crida per la plaça. Els seus companys li volen pendre la pilota però ell és ràpid , astut i els esquiva. Ha quedat amb el pare que el passarà a buscar amb la moto més tard i mentrestant clava mossegada a l'entrepà de pernil. El mostra tot cofoi al costat del dels altres, ell els supera a tots de bon tros.

Ella s'eixuga les llàgrimes i tremolosa es busca un mocador per la butxaca. No en troba cap i acaba fent servir la màniga de la jaqueta. Gira cua i se'n va, com ànima en pena, arrossegant els peus. Avui ja l'ha vist i ha guardat la distància que li ha dictat el jutge.

A l'aire hi sura tristesa i molta llàstima.

Què pot arribar a se més trist que una mare separada del seu fill ?

Segona residència

Feia molt vent i el rètol de " ES VEN " havia volat , suposo, perquè no el vaig arribar a trobar.

M'assegura una veïna que en demanen 24.000 € . Em diu que té molt sol i vistes i que la porta d'entrada és gran i ampla i que el pany es pot canviar. Fa xamfrà.

M'acosto a mirar pel forat del pany ..... estucat rústic , m'ho podia imaginar !

Sempre m'hagués agradat tenir una casa amb el número 22.

Temptadora oferta, sempre puc plantar-hi una tenda i fer bivac.

Hostes indesitjats

He descobert fa poc que he sigut víctima de la més sutil de les estafes. Al fons del meu moneder hi he trobat allotjades unes peces de calderilla provinents de les parts més insospitades del món. Com hi poden haver anat a parar centaus americans, pesos mexicans, peces de Tailàndia, d'Argentina i Xile si jo no hi he estat mai ?
Vinga rumiar qui ha estat el poca-pena que m'ha fet el canvi. Sovint recullo el canvi sense fer gaire cas de les monedes petites però avui la gota ha fet vessar el got quan m'han intentat encolomar a la valenta uns centaus americans. El més bo del cas és que la botiguera , tant sí com no me la volia donar intentant convence'm que era molt lluent i deuria ser una moneda de nova col·leció. Senyora, que faig cara de tonta ? Apa! quedi's el Lincoln i a mi doni'm dos cèntims europeus que és el que em toca.
Quan he sortit per la porta l'he deixat rondinant i explicant-li a una altra dona que jo era una malcarada.

Llibres vells

Dies de trasllat amunt i avall i sempre hi ha caixes per omplir. És el moment en què me n'adono quantes coses arribo a guardar . Sempre trobes alguna sorpresa . Són tres llibres especials que ja formen part del prestatge de lectures darreres. No és que siguin de gran contingut literari sinó que tenen un record d'infantesa. Me'ls va donar una mestra , que vaig tenir fa molts anys, el dia que es va jubilar. " LLegeix molt" , em deia i no sabia quan de cas li faria.
Per ella i els seus consells, per tot el que he retrobat en els moments de lectura, crec que val la pena que els guardi a casa fins que els llibres me'n facin fora.

Any 9

Any nou i aquest més que mai.

Després d'un petit parèntesi he vingut a obrir els porticons d'aquesta finestra que feia dies que era tancada: unes vacances, un parell de bons llibres a les mans ...

Un any passa volant i en aquest darrer hi ha hagut molts canvis a la meva vida. He decidit fer un pas important i saltar pel damunt de la barrera que si bé em protegia, també m'aïllava.

Trobar-se un mateix i fer el que un vol , amb ganes, il·lusió . Arriscar una mica més sense por .

Fred intens.

Paisatge de boira gelada,

un batec a aixopluc

no perd l'esperança.

Quan arriba aquest temps ...

Decora el cel llurs núvols,

els alimenta amb llamps i trons.

Fa créixer volums,

infla les bromeres,

sembla tot un mar d'escuma

que es mou a ritme de la llum.

M'agraden les tempestes,

m'agrada el cel mogut,

m'agraden les fortes pluges,

m'agraden les ventades

i les nevades de l'hivern.

M'agrada el fred intens,

la claror de les albades

i veure com la nit

esvaeix veloç la tarda

quan arriba aquest temps.

M'agrada el caliu del foc

quan entro a casa en fer-se fosc,

m'agrada que s'hi entelin els vidres

per dibuixar-hi estels i cors,

m'agrada endevinar què cou a l'olla

ensumant la flaire des de la porta,

i m'agrada embolicar regals

quan s'acosten els dies de Nadal.

Bon Nadal i molt bon any a totes i tots els que aneu passant per aquí i feu possible que hi hagi vida en aquest petit raconet. Us desitjo un any ple de petites coses que us facin feliços.

Moltes gràcies.

Aventura al "súper "

Eren les vuit del vespre i ja de tornada a casa decideixo fer una aturadeta al súper a comprar dues cosetes de no res que em feien falta. Feia temps que no m'hi aturava just en aquell precís, però sabia de segur que hi era. Només seran deu minutets .

Aparco el cotxe al subsòtan. Moneda de 5o cèntims al carro i cap a dins . Van passar pocs minuts i ja tenia tot el que volia. Cap a casa !

Estava aturada a la fila de la caixa quan de cop i volta es van sentir els crits d'una dona: El bolso! M'acaben de robar el bolso! La caixera va avisar al responsable de seguretat i en deu segons i no més les portes de sortida eren tancades i començaven a buidar el local. Personal de seguretat sortit de no sé on van envair l'espai. Es parlaven pel walkie: " ¿ Alguien ha visto algo sospechoso ?. ¡Vamos a registrar a todo el mundo !". Només em faltava sentir aquell " Todo el mundo al suelo " . La mobilització va ser descomunal i mentres tothom paral·litzat, buscant algú amb "pinta estranya".

Cinc minuts, deu minuts eterns .... No apareix ningú estrany...

Un nen li diu a la seva mare: " Aquella senyora, perquè té el nostre carro ? "

La senyora a qui pressumptament li havien robat el bolso s'havia equivocat de carro. Uns metres més enllà, el seu, amb el bolso penjat.

S'obren les portes i les caixeres continuen la seva feina. Desapareix el personal de seguretat.