Dalt del cim

Dalt del cim es respira pau i un trencalòs es groxa pel cel blau.
No hi ha res més gratificant quan s'arriba al final del camí que seure i veure com es poden fer de petites i d'insignificants de les pedres de la vall.
Cansada, però satisfeta ;ni el vent , ni la boira, ni les lloses que es desprenen del camí han pogut fer que em rendís.
I aquí dalt aporto una pedreta més a la pila.

Fa només cinc minuts...

Fa només cinc minuts...
he aixecat el cap i he mirat per la finestra ...
una nit de lluna que captiva.

Individualitat entre la gent

En un carrer de París la gent passeja , dialoga... Sembla que tothom participa en alguna conversa menys un que s'atreveix a travessar la multitud .
L'exercici que comento forma part del Projecte de Multitud .Vaig proposar a un grup de nens i nenes que individualitzessin una persona entre la gent en diferents fotografies, que l'extreguessin atribuint-li una identitat; uns pensaments, uns suposats desitjos, una manera de ser , de veure el món...
Els resultats són diversos com són diverses les nostres maneres de veure'ns.

Proveu de fer-ho i si voleu compartiu-ho.

Merci à vous Nicolas par les photos. Joli commentaire!

http://nicolas.blog.lemonde.fr" http://www.blogger.com/creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/fr

Blanc o negre ? - Van o venen ?

Diuen que la diferència entre paisatge i paisatge
depèn només dels ulls que el miren.

Fragilitat

Salt de plens

" La Patum és una representació sacro-històrica-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes." arxiu de la ciutat.

La Patum és una festa que s'ha de veure i viure, amb seny.
És un conjunt de sentiments ;misteri, alegria, passió, goig, èxtasi ...

Un altre Corpus i una altra vegada la plaça s'omple de gom a gom per a tornar a celebrar la Patum. Mocador vermell ,barret negre i camisa vella, ja tips d'aplegar botanes i és que ja són uns quants anys de veure com les espurnes els van foradant.
Sona el tabal i ens col·loquem a lloc fent la drecera de cada any pels carrers petits i costeruts , conèixer el terreny hi té un punt a favor. La plaça de Sant Pere plena a vessar i de nou les indicacions des del balcó: rodem sempre en el sentit de les agulles del rellotge i si es para la música tothom quiet.
Plens a punt , s'apaguen els llums i comença la festa. Mil·lers d'espurnes s'escampen per la nit bergadana, l'orquesta ja sona i comencem a saltar . L'aire es torna irrespirable entre tant de fum i hi ha moments en què no es toca de peus a terra. Tenim un ple al costat , màgia pura. Se sent olor de pólvora i d'herba acabada de tallar. La plaça s'ensorra ennmig dels cants.
Sona l'últim petard i la música s'acaba. No hi ha hagut incidents. Fantàstic salt de plens. Sortim de la plaça i com sempre, dirigeixo la mirada cap a dalt del balcó, a les baranes de ferro des d'on vaig veure el primer salt. Tenia tres anys i mai oblidaré , amb les mans fortament agafades als barrots, l'espectacle de fum i foc i l'olor de pólvora i d'herba acabada de tallar.

La tour ...

A vegades no sabem llegir el món i diem que la vida ens enganya.

A vegades ens limitem a visualitzar i deixem de percebre.

Només quan recuperem la pròpia perspectiva de la realitat és quan tornem a entrar en joc.