Dissabte a la tarda emmandrida al sofà, un llibre a les mans i silenci. Rellegeixo la mateixa pàgina una i una altra vegada. Tanco el llibre , prenc una jaqueta i surto a passejar. El camí cap a la caleta petita se'm fa agradable , solitari i malmès per les darreres endebades d'una mar furiosa. M'ajupo i recullo quatre cargolines, ara un tros de vidre amorosit i arrossegat de vés a saber d'on. Platges de còdols tots diferents i tots bonics , de procedències incertes , acaronats per l'escuma que el mar avui m'ha mullat els peus.
S'escampa una boira , ara ve, ara va, que inunda de misteri l'arribada intranquil·la de les onades a les roques.
