19/12/10

capvespre


Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat,
i et trobes molt sol,
i el soroll s'esvaeix
i mires al carrer
i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist,
i no saps on anar,
i et prepares un whisky,
i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro
sense ganes de fumar'l
i l'apagues aviat
i et tornes a aixecar.
I de sobte tens por
de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub
i no hi trobes ningú.

I surts fora el carrer
i comences a córrer
i el vent et va assecant
el que sembla una llàgrima.
I t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires ben fort, fort... foort!

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat.
Cap al vespre estàs trist

 



3 comentaris:

Pilar ha dit...

Quina cançó més trista...Jo veig moltes pincellades de colors. Diferents de les que hi ha durant el dia. M'agrada caminar dins del seu silenci, escoltant allò que és tan sols un xiuxiuiex. I m'agrada, i em relaxa, i em reconforta.
Bon vespre, mai!

fanal blau ha dit...

llavors cal buscar, en el capvespre, companyonia...

Una abraçada, mai!

Què t'anava a dir ha dit...

m'encants es genial.