7/1/09

Any 9


Any nou i aquest més que mai.
Després d'un petit parèntesi he vingut a obrir els porticons d'aquesta finestra que feia dies que era tancada: unes vacances, un parell de bons llibres a les mans ...
Un any passa volant i en aquest darrer hi ha hagut molts canvis a la meva vida. He decidit fer un pas important i saltar pel damunt de la barrera que si bé em protegia, també m'aïllava.
Trobar-se un mateix i fer el que un vol , amb ganes, il·lusió . Arriscar una mica més sense por .
Fred intens.
Paisatge de boira gelada,
un batec a aixopluc
no perd l'esperança.

7 comentaris:

òscar ha dit...

els salts no són gens arriscats amb el paracaigudes de la il.lussió. serà un vol plaent!

Què t'anava a dir ha dit...

Molta sort en el nou any i enhorabona pel canvi

Marta ha dit...

Bon any nou i molta sort a l'altre costat de la barrera!

Saltinbanqui ha dit...

Arriscar, jo sempre crec que aquesta es la millor manera.

:)

Delfica ha dit...

I un cop passat un any, veuràs que potser encara hi ha salts més alts, i més arriscats. Això és viure.
Felicitats i bon any també.

Josep Lluís ha dit...

És defineix la barrera com un obstacle fix o mòvil que impedeix el pas per un lloc. Felicitats si has pres una decisió que et condueix a viure amb ganes i il·lusió...

Feliç any IX i, molt ben trobada.

Un petó

mai ha dit...

Gràcies a totes i tots