Aquí dalt em vas portar un dia quan era petita i ajupit al meu costat m'anaves assenyalant amb el dit aquell "tros " i aquell altre , el poble i cadascun del revolts que hi porten. Avui aquests revolts t'han jugat una mala passada, a tu que te'ls coneixies amb els ulls "aplucats", que els havies fet amb el carro i la mula cent mil vegades. Avui algú ha volgut que no els fessis mai més .
M'has fet de pare i de tiet alhora. Has estat sempre al costat quan m'has fet falta i ara que no et veuré mai més sento un gran buit dins meu. Et portaré sempre amb mi , sentiré les teves rialles a la plaça i cada gota d'oli em recordarà la teva passió per la terra.
Descansa
Aquest és el far que m'està esperant a l'altra banda de l'Atlàntic. M'apassionen aquestes estructures tant de dia com de nit. Al costat d'un escarpat penya-segat o fent companyia a una tranquil·la platja. Sense pressa, sense horaris... passejar , seure sota el porxo amb un llibre a les mans esperant que una alenada de mar em desvetlli d'un somni. Mirar a l'horitzó i imaginar que sóc un vaixell de ràpida vela blanca, tancar els ulls i deixar-me gronxar al vaivé de les ones translúcides...
