Hi ha coses que són de mal perdre.

a poc a poc ...

2011-12-27T16:43:00.002+01:00

A poc a poc, lentament , ensolcint-se,
la distància es va fent curta i el camí es va fent dolç.
M'ofereixes el teu temps i jo
te'l pendria tot,
esperant un gram més de tot el que és teu ,
consumint-me en silenci.

La por de ser descoberta, la por de no ser-ho.
L'aire s'omple de tu quan hi ets,
quan no,
regna la sol·litud i el silenci m'envolta trist i auster.

M'endevines i em saps,
vols ser-hi però no sé fins a on.

mare

2011-10-10T00:40:00.002+02:00

Després d'un any i mig de llarga malaltia , la mare ja no hi és.
Només hi ha un buit ple de molts records.

noirmoutier

2011-06-26T19:58:00.000+02:00

Després d'un any força dur, compto amb els dits els dies que em queden per fer una escapadeta a la Bretanya francesa. Que aixequi el dit qui no se la perdria per res del món aquesta platja solitària.

és diumenge

2011-05-08T20:40:00.000+02:00

"Un sol mandrós desperta a poc a poc unes teulades endormiscades de colors vermells.

Obro el balcó i m'envaeix una alenada d'aire net i tebi, dolç i primaveral.
Cantadisses d'ocells , remor d'aigua de la font del final del carrer,
el frec de l'escombra de palla d'una veïna que empolaina el carrer, ressona fins a la cantonada , ...és diumenge.
La mixeta torna a casa, allarga les potes i d'un salt s'amaga pel forat de la botera de la porta dels Pou.
El banc de pedra al carrer espera les primeres converses ,d'aquells que fan petar la xerrada ,abans de pujar la costa per anar a missa: Serà el Barça, seran els llops del zoo, seran els nous molins de vent que han de posar...

Arrepenjada al balcó m'aturo a resseguir les pedres erosionades, els forats per on tantes vegades hi he passat els dits buscant la complicitat del temps, les històries viscudes , aquelles paraules des d'allà pronuciades i ara silenciades a l'oblit del pas del temps.

Mentre els peus se m'arrefreden a l'ampit del balcó m'arriba l'olor de pa torrat i... xocolata desfeta, algú ja feineja a la cuina ... és diumenge i m'he aturat a descansar.

Una abraçada pels meus companys que s'han aturat a fer un llarg diumenge a la seva vida. Gaudiu-ne .
Torneu, però torneu quan el cos ja torni a estar a punt per un dilluns."

Petons,

M.

perill !!

2011-03-15T22:34:00.002+01:00

Fa unes setmanes vaig dur el cotxe a fer una revisió. Em va comentar el Manel que tenia el cotxe una mica adormit, que al motor li faltava una estiradeta. Jo li deia que ja m'agradaria, però el tram d'autopista que feia cada dia per anar a treballar no em permetia passar de 80.

Dies més tard, ja contenta, premia l'accelerador fins a 120 i em sentia com l'Alonso i el cotxe ,que ja és vermell ,com el cavall desbocat de la carrosseria italiana.

Ara, tornem a baixar a 110.

Però el perill no està en els canvis de velocitat i l'estar en continua vigilàcia de les circumferències vermelles dels vorals, de si tenim l'ensurt de veure-hi doble .... sense haver begut , sinó en els conductors que frenen de cop fins a 80 quan passen per davant dels ràdars.

El missatge no està gens clar.

embolic

2011-03-02T10:16:00.000+01:00

Com pot ser que les persones tinguem l'enorme capacitat de complicar-nos la vida amb fórmules complicadíssimes, i a més portar-les al màxim exponent.

Boira i neu.

2011-01-29T22:08:00.001+01:00

Us imagineu com ha de ser de difícil moure's per París en aquestes circumstàcies.

A Catalunya es parla de fred, de bancs de boira a les planes i a les fondalades, nevades i enfarinades a partir dels 800 m ...

Bufanda, guants i un chocolat-chaud!

Merci Pascal .

capvespre

2010-12-19T19:46:00.002+01:00

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat,
i et trobes molt sol,
i el soroll s'esvaeix
i mires al carrer
i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist,
i no saps on anar,
i et prepares un whisky,
i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro
sense ganes de fumar'l
i l'apagues aviat
i et tornes a aixecar.
I de sobte tens por
de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub
i no hi trobes ningú.

I surts fora el carrer
i comences a córrer
i el vent et va assecant
el que sembla una llàgrima.
I t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires ben fort, fort... foort!

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat.
Cap al vespre estàs trist

"gràcies"

2010-12-05T12:45:00.000+01:00

Dia a dia,
paraules escollides.
Pas a pas ,
moviments estudiats.
Mirades i somriures.
Moments de silenci
plens de complicitat.
Comprensió i confiança.
" Ara , crec que m'entens "

Un detall damunt la taula i un "gràcies" al costat.

Hi ha alguna cosa que et pugui fer sentir millor ?

kobenhavn

2010-11-27T20:36:00.001+01:00

El cel era blau, no es veia ni un núvol.
Sortia a passejar per aquest carrer de colors...
Però això és Dinamarca i m'ha tocat córrer perquè evidentment ha plogut.

Platja de còdols.

2010-03-29T23:53:00.002+02:00

Dissabte a la tarda emmandrida al sofà, un llibre a les mans i silenci. Rellegeixo la mateixa pàgina una i una altra vegada. Tanco el llibre , prenc una jaqueta i surto a passejar. El camí cap a la caleta petita se'm fa agradable , solitari i malmès per les darreres endebades d'una mar furiosa. M'ajupo i recullo quatre cargolines, ara un tros de vidre amorosit i arrossegat de vés a saber d'on. Platges de còdols tots diferents i tots bonics , de procedències incertes , acaronats per l'escuma que el mar avui m'ha mullat els peus.
S'escampa una boira , ara ve, ara va, que inunda de misteri l'arribada intranquil·la de les onades a les roques.

Resorgir

2010-03-09T22:52:00.000+01:00

En els dies més freds, s'agraeix tenir a prop el caliu d'un amic que desinteressadament et pregunta cada dia com et trobes, que et busca per compartir una estona de conversa interessant. Et sents acompanyat quan sorgeixen les idees i en pocs minuts encetes tantes converses alhora que no en concretes ni n'acabes cap. És gratificant que et deixin dir coses que en altres ocasions hagueren estats prohibides.

2010

2010-01-13T23:30:00.003+01:00

Passejant pel costat del port després de la tempesta ...
Veure un món en un gra de sorra
i un cel en una flor silvestre,
contenir l'infinit al palmell de la mà
i l'eternitat en una hora.

Bon any !

Un racó de fageda

2009-10-10T11:02:00.008+02:00

Diuen que en la natura,un dels sons més relaxants que hi ha, és el de l'aigua corrent però només a una certa freqüència . Una lleugera variació d'aquest so en més o menys decibels ens pot arribar a provocar un efecte contrari.
Jo hi poso el racó de bosc; preneu un llibre, asseieu-vos a l'ombra d'un faig just al costat del rierol i gaudiu del moment.

M'agrada el mes de setembre...

2009-09-20T18:56:00.003+02:00

M'agrada el mes de setembre perquè recupero algunes rutines que em fan sentir que vaig "alhora".M'agrada pensar i creure que durant l'estiu he après coses noves, he conegut gent i m'he dedicat els meus moments.
M'agrada sortir les tardes grises i sentir l'olor de mar després de la tempesta i passejar-me per la platja al capvespre amb un jaqueta sobre les espatlles... veure les primeres llumetes com s'encenen i fan pampalluges...
M'agrada sentir la pluja a mitja nit des del llit i sentir-me a recer.
M'agrada saber que tinc una finestra oberta i em sento viva.

Canillo

2009-07-21T10:26:00.009+02:00

Un paisatge tot bucòlic en un matí de diumenge. Una bonica excursioneta pel país dels Pirineus per excel·lència, allunyats del carrer principal ple de botigues i de gent que passeja amunt i avall. Una bona carn a la brasa amb escalivada i estirats damunt de l'herba fem baixar un licoret de móres que algú ha portat. Mentre uns agafen el son m'escapo una estona a caminar pel costat d'una borda que veig allà lluny. Sembla abandonada però segur que en els seus dies va tenir brogit de gent.

Mentre m'imagino com deuria ser la vida en aquella casa a finals del dinou, sento la veu d'una àvia... " - Segur que està ben tancat el porticó de la cuina? "- i m'apareix davant meu una dona que camina a poc a poc amb un bastó. Com que va tant encorbada no em veu fins que no em té al davant . Jo no m'he gosat moure. Aixeca el cap , em somriu una cara arrugada d'ulls vidriosos ... és la petita de set germans, la Marieta. " - Qui sou vós ?" em pregunta tota curiosa. És clar, estic a l'era de casa seva fent fotos. Em presento , em fa seure en un pedrís i allà encetem una conversa que dura més de dues hores. M'explica la història de la casa, dels contrabandistes, dels maquis... de la dot del seu casament... d'un llit de fusta que el van portar de França...
Quan torno amb els altres i els ho explico tot, es miren de reüll el culet de l'ampolla de licor de móres i ... m'ignoren. Ells que vagin rient, jo m'enduc cap a casa un berenar ple d'històries.

Vacances

2009-07-02T15:14:00.005+02:00

Aquests darrers mesos entre ponts i pontets, festes i revetlles ... m'ha passat el temps volant i sense ni adonar-me'n ja estic de ple a les esperades vacances d'estiu.
Ara em toca fer una mica de reciclatge i llegir i llegir tots els llibres que em ve de gust.

Acabo de rebre una invitació per tornar al Pirineu aragonès... ara que ja sé com s'hi va potser m'hi acosto uns dies.

Molt bon estiu a tots i totes . Us aniré llegint.

Xarxes

2009-06-20T15:54:00.004+02:00

Fa matí per sortir a passejar vora la mar. El sol no escalfa i l'aire és fresc. Començo a passar pel port i sento aquella olor de mar. M'aturo una estona a badar mirant com es gronxen les barques i s'aixequen esquitxos d'escuma. Passa un llagut amb parsimònia mentre les gavines es mouen inquietes. Continuo caminant fins a l'escullera i passo per davant de racó on el Ramon. Avui no hi és però veig que ha recollit les seves xarxes i damunt de les gàbies s'hi ha deixat la pipa, fet que evidencia que no pot ser gaire lluny. "L'ofici s'acaba " em diu . I és ben veritat .
Aquí a la cadira blanca i coixinet blau consumeix les hores de sol a refer les xarxes, amb les mans curtides i aspres però hàbils i fortes , mentre entona el bolero de la Maria Dolores.

Descans

2009-05-15T22:44:00.002+02:00

Dies de descans allunyats de la pol·lució. Ja convenia donar descans a l'ànima. Hores passades sota l'om del pati de grava on diuen que Verdaguer també hi prenia notes. Un banc de pedra força incòmode i una fresca , a voltes, molesta .
He passat una nit arraulida dins el llit, trobant a faltar una altra flassada i quan m'he llevat encara he notat l'agradable sensació de caminar damunt les rajoles fredes. Unes rajoles desgastades, aspres pel pas del temps. He obert els porticons , he sortit fora el balcó on m'ha sorprès la boira tapant la vall, només deixant veure el Taga al fons.

2009-04-25T22:42:00.006+02:00

Anava circulant per la carretera i de tant en tant veia camps florits que feien molt bonic. Extensions de verds, grocs i vermells. Així que quan la carretera m'ho va permetre vaig aturar el cotxe i del seient del darrere vaig agafar la càmera. Vorera amunt i avall fins que ... s'atura un cotxe dels mossos d'esquadra. Se'm palplanten al davant i em pregunten què estic fent. Coi ! que no és obvi que m'he aturat a fer una foto ? No els agrada la resposta i després de sermonejar que no són llocs d'aturar el cotxe i del perill i que no duc l'armilla... me'l miro ... Jordi ? La sorpresa ara és per a ell. Un antic company d'institut!!

Avui de moment respiro, no hi ha hagut multa, només un tallat i una estona de conversa.

El misteri de l'arbre rosa.

2009-04-04T10:05:00.005+02:00

Bonic matí gris al Parc de la Ciutadella.

Hem vingut caminat des de l'Arc de Triomf i l'aire humit ens cala fins al moll de l'os. On és la primavera que fa dies va començar a mostrar-se tímidament?

Caminant, caminant ens aturem sorpresos: Què li passa a aquest arbre ? Per què té gairebé totes les flors a terra ? Per què es belluga tant si no fa vent ?

Ens hi acostem, el secret ... es troba entre les branques i si no , ... fixeu-vos-hi bé.

Voldria...

2009-03-22T19:00:00.007+01:00

Voldria...

ser peix

d'aleta ràpida i

recórrer els set mars

de blaus i verds maragdes.

Voldria...

ser núvol

de broma alta

i reflectir-me en un mar

d'escuma blanca.

Voldria...

ser vent

arran de platja i

acariciar el teu rostre,

despentinar-te.

Per a tu , per fer tan especial la meva relació amb el mar i el cel.

Teules

2009-03-16T00:55:00.003+01:00

Teules vermelles,

regalim de gotes,

l'aire fa olor de net.

ha caigut un ruixat

i els carrers van a l'ample.

Cel gris i

boires trapelles,

arraulida al sofà

m'escalfo les mans

a la tassa gris.

Veig passar paraigües.

Una mare,

2009-02-19T21:30:00.004+01:00

És l'hora de plegar i com cada dia dono un cop d'ull damunt de la taula per assegurar que no hi oblido res d'important, les claus, sobretot. Mentre tanco la finestra m'adono que avui també hi és, immòbil darrere un cotxe ,puc veure com l'observa una altra vegada i amb la d'avui ja en sumen unes quantes. Duu la jaqueta descolorida i una butxaca estripada. Amb les mans es tanca el coll , corre aire.

Ell, aliè a la seva mirada juga i crida per la plaça. Els seus companys li volen pendre la pilota però ell és ràpid , astut i els esquiva. Ha quedat amb el pare que el passarà a buscar amb la moto més tard i mentrestant clava mossegada a l'entrepà de pernil. El mostra tot cofoi al costat del dels altres, ell els supera a tots de bon tros.

Ella s'eixuga les llàgrimes i tremolosa es busca un mocador per la butxaca. No en troba cap i acaba fent servir la màniga de la jaqueta. Gira cua i se'n va, com ànima en pena, arrossegant els peus. Avui ja l'ha vist i ha guardat la distància que li ha dictat el jutge.

A l'aire hi sura tristesa i molta llàstima.

Què pot arribar a se més trist que una mare separada del seu fill ?

Segona residència

2009-02-13T19:51:00.005+01:00

Feia molt vent i el rètol de " ES VEN " havia volat , suposo, perquè no el vaig arribar a trobar.

M'assegura una veïna que en demanen 24.000 € . Em diu que té molt sol i vistes i que la porta d'entrada és gran i ampla i que el pany es pot canviar. Fa xamfrà.

M'acosto a mirar pel forat del pany ..... estucat rústic , m'ho podia imaginar !

Sempre m'hagués agradat tenir una casa amb el número 22.

Temptadora oferta, sempre puc plantar-hi una tenda i fer bivac.

Hostes indesitjats

2009-02-03T02:05:00.002+01:00

He descobert fa poc que he sigut víctima de la més sutil de les estafes. Al fons del meu moneder hi he trobat allotjades unes peces de calderilla provinents de les parts més insospitades del món. Com hi poden haver anat a parar centaus americans, pesos mexicans, peces de Tailàndia, d'Argentina i Xile si jo no hi he estat mai ?
Vinga rumiar qui ha estat el poca-pena que m'ha fet el canvi. Sovint recullo el canvi sense fer gaire cas de les monedes petites però avui la gota ha fet vessar el got quan m'han intentat encolomar a la valenta uns centaus americans. El més bo del cas és que la botiguera , tant sí com no me la volia donar intentant convence'm que era molt lluent i deuria ser una moneda de nova col·leció. Senyora, que faig cara de tonta ? Apa! quedi's el Lincoln i a mi doni'm dos cèntims europeus que és el que em toca.
Quan he sortit per la porta l'he deixat rondinant i explicant-li a una altra dona que jo era una malcarada.

Llibres vells

2009-01-25T20:42:00.002+01:00

Dies de trasllat amunt i avall i sempre hi ha caixes per omplir. És el moment en què me n'adono quantes coses arribo a guardar . Sempre trobes alguna sorpresa . Són tres llibres especials que ja formen part del prestatge de lectures darreres. No és que siguin de gran contingut literari sinó que tenen un record d'infantesa. Me'ls va donar una mestra , que vaig tenir fa molts anys, el dia que es va jubilar. " LLegeix molt" , em deia i no sabia quan de cas li faria.
Per ella i els seus consells, per tot el que he retrobat en els moments de lectura, crec que val la pena que els guardi a casa fins que els llibres me'n facin fora.

Any 9

2009-01-07T18:19:00.003+01:00

Any nou i aquest més que mai.

Després d'un petit parèntesi he vingut a obrir els porticons d'aquesta finestra que feia dies que era tancada: unes vacances, un parell de bons llibres a les mans ...

Un any passa volant i en aquest darrer hi ha hagut molts canvis a la meva vida. He decidit fer un pas important i saltar pel damunt de la barrera que si bé em protegia, també m'aïllava.

Trobar-se un mateix i fer el que un vol , amb ganes, il·lusió . Arriscar una mica més sense por .

Fred intens.

Paisatge de boira gelada,

un batec a aixopluc

no perd l'esperança.

Quan arriba aquest temps ...

2008-12-09T18:46:00.002+01:00

Decora el cel llurs núvols,

els alimenta amb llamps i trons.

Fa créixer volums,

infla les bromeres,

sembla tot un mar d'escuma

que es mou a ritme de la llum.

M'agraden les tempestes,

m'agrada el cel mogut,

m'agraden les fortes pluges,

m'agraden les ventades

i les nevades de l'hivern.

M'agrada el fred intens,

la claror de les albades

i veure com la nit

esvaeix veloç la tarda

quan arriba aquest temps.

M'agrada el caliu del foc

quan entro a casa en fer-se fosc,

m'agrada que s'hi entelin els vidres

per dibuixar-hi estels i cors,

m'agrada endevinar què cou a l'olla

ensumant la flaire des de la porta,

i m'agrada embolicar regals

quan s'acosten els dies de Nadal.

Bon Nadal i molt bon any a totes i tots els que aneu passant per aquí i feu possible que hi hagi vida en aquest petit raconet. Us desitjo un any ple de petites coses que us facin feliços.

Moltes gràcies.

Aventura al "súper "

2008-12-09T18:46:00.001+01:00

Eren les vuit del vespre i ja de tornada a casa decideixo fer una aturadeta al súper a comprar dues cosetes de no res que em feien falta. Feia temps que no m'hi aturava just en aquell precís, però sabia de segur que hi era. Només seran deu minutets .

Aparco el cotxe al subsòtan. Moneda de 5o cèntims al carro i cap a dins . Van passar pocs minuts i ja tenia tot el que volia. Cap a casa !

Estava aturada a la fila de la caixa quan de cop i volta es van sentir els crits d'una dona: El bolso! M'acaben de robar el bolso! La caixera va avisar al responsable de seguretat i en deu segons i no més les portes de sortida eren tancades i començaven a buidar el local. Personal de seguretat sortit de no sé on van envair l'espai. Es parlaven pel walkie: " ¿ Alguien ha visto algo sospechoso ?. ¡Vamos a registrar a todo el mundo !". Només em faltava sentir aquell " Todo el mundo al suelo " . La mobilització va ser descomunal i mentres tothom paral·litzat, buscant algú amb "pinta estranya".

Cinc minuts, deu minuts eterns .... No apareix ningú estrany...

Un nen li diu a la seva mare: " Aquella senyora, perquè té el nostre carro ? "

La senyora a qui pressumptament li havien robat el bolso s'havia equivocat de carro. Uns metres més enllà, el seu, amb el bolso penjat.

S'obren les portes i les caixeres continuen la seva feina. Desapareix el personal de seguretat.

Paisatges nevats

2008-12-01T18:41:00.012+01:00

Des de casa , veient com cau la neu.
L'endemà al matí a 2ºC. Surto un moment a fer quatre fotos.

Paisatges nevats que em deixen sense paraules.

A la vora del foc

2008-11-23T20:21:00.003+01:00

Capvespre de tardor i a fora al carrer fosqueja. S'encenen els primers llums de les cases i s'apilen els troncs al costat de la llar de foc. Quatre pinyes i quatre branquillons . S'encén el foc . Avui ha estat un dia de feina aprofitat , bancal amunt i avall saltant espones. Grapats d'olives cap a dins al cabàs; les de la sal, les de pell de taronja... la mare selecciona les olives .Cada mena amb el que li toca. Un grapat d'herbes de sajolida i cap al pastador a deleitar les amanides de tot l'any.

Ja comencen les flames a enlairar-se cap amunt i s'escapen les primeres guspires. Esperem tots la brasa i enfilem els troncs de boix enmig de les llesques i a aguantar una estona mentre fem broma de qui tindrà més agulletes demà. Se sent olor de torrat. All qui en vulgui, sal o un raig d'oli de les nostres arbequines.

Demà serem tots lluny, mentrestant , gresca, riure i un bon vespre a la vora del foc.

La curiositat

2008-11-16T22:14:00.003+01:00

A vegades una es pregunta fins on pot arribar la curiositat de les persones i de les bèsties . És evident que a l'oca la tenia ben encuriosida entre els barrots , ara amunt, ara avall. Al final es va endur ella la foto i això que l'objectiu inicial era una gàrgola de la teulada.
Una companya de feina es jubila d'aquí a uns mesos. Una dona amb empenta, culta, intel·ligent, activa . Em comenta que el dia que s'acomiadi li caurà el món a sobre perquè es quedarà sola. Encuriosida li pregunto per què està sola : un amor no correspost i mai va ser capaç de superar-ho. La curiositat m'ha fet còmplice del seu secret i ens ha unit molt més com a amigues.

Nits de tempesta.

2008-11-09T15:44:00.004+01:00

Fa un any em llegia aquest llibre en la meva eufòria de llegir tots aquells llibres en què hi apareguessin aventures de tot tipus entorn a un far.
Una història d'amor , una nit de tempesta a l'hostal del far... tot en la meva imaginació fins que fa uns dies apareix a la cartellera del cinema una pel·lícula amb aquell regust de ... de què em sona ?
L'argument m'era familiar : Nits de tempesta , i amb el Richard Gere!!!
Dimecres al vespre. No em busqueu enlloc més que, asseguda a la butaca, davant la gran pantalla.

Gotes al vidre

2008-10-31T05:50:00.003+01:00

Caminant pel carrer i amb els peus xops el que em venia de gust era arribar a casa. Una bona dutxa, sabatilles i seure a llegir una estona . Una tassa de te calent a les mans i m'aturo un moment a badar per la finestra. Els vidres s'entelen i quatre agoserades gotes el comencen a mullar.
Al carrer la gent s'apressa i camina mirant a terra esquivant com pot les endevades d'altres vianants que no controlen els paraigües. Se sent el so relaxant de la pluja.
És temps de recollir-se . Passar més vespres al costat de la llar de foc i escoltar més silencis trencats pel espetecs d'un tronc que es consumeix a poc a poc.
I demà amb un grapat de castanyes calentes, quatre panellets i un glop de licor dolç entrarem al novembre, el meu mes .

Guia turística

2008-10-17T19:43:00.009+02:00

M'agrada molt fer de turista i després de l'experiència potser de guia i tot.
Dissabte al matí, estació de renfe i cap a Plaça Catalunya. A dos quarts de deu em plantava a la Plaça de la Catedral enmig d'un desplegament espectacular de mossos. Disfressada de turista al cent per cent, càmera en mà i una guia del barri gòtic a l'altra. La diferència amb els altres turistes, la meva era en català. M'acosto a l'oficina de turisme de la Plaça Sant Jaume i enmig d'un grup de Japonesos espero el meu torn per recollir un mapa de la ciutat. El demano en català i això sorprèn a les noies que astorades em contemplen.Elles no ho saben però tinc una sortida prevista amb els alumnes i haig de preparar un dossier i un itinerari.

Mentre em preparo les eines de treball se m'acosta una parella amb barret de palla i sandàlies amb mitjons i en un anglès molt refinat em demanen com arribar al Museu Picasso. Damunt d'un mapa 2x2 els ho indico i se'n van agraint una, dues i tres vegades. Al cap de pocs minuts se m'acosten dues senyores molt engalanades i en italià em demanen l'horari per entrar a la catedral. Em faig entendre, crec, i se'n van.

Mentre m'acosto a la plaça del rei dos estudiants de Texes i en un molt bon castellà volen anar a la Sagrada Família. Apa! Tornem-hi!

A la via Laietana dues noies d'Amiens que estan fent un Erasmus busquen Santa Maria del Mar. Les hi acompanyo perquè jo també hi anava i ens hem d'afanyar perquè tanquen a dos quarts de dues.

Ja ho dic jo, la meva professió frustrada: guia turística .

Ell

2008-10-06T02:47:00.003+02:00

Ell,
és el rostre que no puc oblidar,
és el silenci que em roba l'aire.

Ell,
pot ser la cançó que canta l’estiu,
pot ser el fred que porta l’hivern i
pot ser cent coses diferents en un dia.

Ell,
pot ser la fam o l’insomni,
pot passar de ser un cel a ser un infern i
pot ser el mirall dels meus somnis.

Ell,
que sembla tan feliç enmig de tots,
no deixa veure els seus ulls quan ploren.

Ell,
és la raó de la meva supervivència,
el perquè i el per tant, visc .

Ell,
em va seduir amb la calidesa de la seva mirada ,
petits moments que han donat
sentit, en secret ,a la meva vida.

Ell,
serà sempre ell.

Temps de tardor

2008-09-29T22:44:00.004+02:00

Amagat al sotabosc i enmig de la molsa humida, s'alça impetuós amb el seu barret vermell.
Silenci a la natura mentre el sol de setembre juga a fet i amagar amb els núvols amenaçadors.
És temps de tardor.

" Si no lo intento no voy a aprender "

2008-09-22T16:40:00.005+02:00

Són dues platges, de dues costes, de dos països que es troben a uns quants mil·lers de quilòmetres de distància. Un , que no cal dir quin és , banyat per l'Oceà Pacífic i l'altre pel Mare Nostrum.

En un va néixer i va viure fins ara fa 10 dies i l'altre l'ha acollit com a nouvinguda.

L'Alícia té dotze anys i ha arribat al Maresme des de l'Equador. Avui m'ha donat una lliçó de com no es pot obviar tot en aquesta vida.

Eren les deu del matí i tocava lectura d'un text en català i quan ha arribat el seu torn , l'he saltat.

S'ha aixecat sorpresa i m'ha dit : " ¡¡ Me olvidaste !! Li he aclarit que estàvem llegint en català i m'ha mirat més sorpresa encara. Ha agafat el llibre, s'ha posat dreta i davant de tothom ha llegit en català el paràgraf que li tocava. Amb les dificultats de qualsevol castellanoparlant. S'han creat uns segons de silenci i els companys s'han aixecat i espontàniament l'han aplaudit i l'han felicitat.

Al pati se m'ha acostat i m'ha dit : " si no lo intento no voy a aprender "

Llàgrima de fada...

2008-09-20T11:17:00.004+02:00

Llàgrima de fada

sobre

un bri

d'herba tendra.

Gota de rosada,

matinada de vidre.

El dia neix

al cim

de la Portella Blanca.

L'arribada a Plan

2008-09-02T17:41:00.006+02:00

Una de les aventures més boniques, que li poden passar a una quan no vol, és perdre's pel Pirineu. Si a més a més fosqueja, no hi ha rètols que indiquin la proximitat d'un nucli habitat, no hi ha cobertura de mòbil , dipòsit de benzina en reserva i comença a escampar-se la boira... què es pot fer ? No perdre la calma ( aviat s'ha dit ), no passat fred ( no es pensa igual de bé ) i no desesperar-se sempre pot passar que l'atzar envïi una patrulla de la guardia civil al rescat .

- Buenas noches, ¿se dirige vd. a Plan ?

- Sí. ( Com ho sap ? )

- Prosiga todo recto un par de quilómetros sin detenerse en la calzada, está oscureciendo.

- Grac............. ( ja no hi és ).

Així que "prosigo cap a Plan sin detenerme ".

Estan de Fiesta Mayor. Aparco el cotxe en una plaça improvitzada en un camp de blat acabat de segar i me'n vaig caminant cap a dins del poble on espero trobar-me uns amics. A mesura que m'acosto sento l'orquesta i em resulta fàcil trobar la Plaza Mayor. Amb els últims acords del No te vayas de Navarra aaaH! ja hi he arribat . Carrers costeruts, estrets i amb llambordes mal arrenglerades. Tot d'una m'estiren pel braç i em col·loquen a les mans un got de xocolata desfeta i dos trossarros de coca. Faig l'acció de queixar-me i una senyora alta i rabassuda que em puja un pam se'm posa davant amb les mans a la cintura i treient pitrera em diu:

- ¿ Cómo que no quieres ?

Pel to de veu , diria que era la mare del guardia civil que m'he trobat de camí. Em menjo la xocolata sin rechistar .

Per fi m'han vist la colla. Ara la cosa ja canvia , un gotet de pacharan , petons i abraçades de benvinguda. Anem a sopar que la festa continua a mitjanit. De camí cap a l'hostal un mozo del lugar em pregunta que por dónde he venido i jo que ni corta ni perezosa li contesto que por el cuello del Puigmorenc , que he ido haciendo porque ya saben los amigos que yo ya haré cap.

Amb la cara que em fa ... i les rialles que sento ... hauré de canviar ràpid de xip que estoy en Aragón !!!

Merecido descanso.

Blau

2008-08-31T14:43:00.004+02:00

Llibres perduts

2008-08-08T13:49:00.003+02:00

Als que aneu pel món escampant llibres i obriu biblioteques sembrant il·lusions.
Mai s'haurien de perdre .

" Para que sigan siendo incontables las lunas que brillen sobre sus azoteas y sigan siendo miles y miles los soles espléndidos que se oculten tras sus muros "

Festival de colors

2008-08-05T20:40:00.003+02:00

A l'estiu ve de gust sortir a passejar al vespre i contemplar la tonalitat de colors que apareixen acompanyant les postes de sol. És un festival de colors que inunda el cel i en qüestió de pocs minuts la gamma de colors canvia ràpidament per donar pas a la foscor de la nit, aquella foscor que deixa veure les estrelles.

Descansa

2008-07-31T14:00:00.005+02:00

Aquí dalt em vas portar un dia quan era petita i ajupit al meu costat m'anaves assenyalant amb el dit aquell "tros " i aquell altre , el poble i cadascun del revolts que hi porten. Avui aquests revolts t'han jugat una mala passada, a tu que te'ls coneixies amb els ulls "aplucats", que els havies fet amb el carro i la mula cent mil vegades. Avui algú ha volgut que no els fessis mai més .

M'has fet de pare i de tiet alhora. Has estat sempre al costat quan m'has fet falta i ara que no et veuré mai més sento un gran buit dins meu. Et portaré sempre amb mi , sentiré les teves rialles a la plaça i cada gota d'oli em recordarà la teva passió per la terra.

Descansa

Secrets

2008-07-30T10:56:00.008+02:00

Capvepre enmig de la Baells, amb el rem quiet...

contemplant com el sol s'amaga darrere del cim d' Estela.

" Confia tu secreto al viento, pero luego no le reproches que

se lo cuente a los árboles "

Khalil Gibran

MÀGIC !!!

2008-07-23T10:17:00.004+02:00

Quina nit !!!

Fantàstic !! Camisa negra, més guapíssim que mai . No em va defraudar gens el repertori. El so podia haver estat millor.
Les meves de sempre hi eren : waitin'on a sunny day, out in the street ( en la seva versió )...... i de noves girls in their summer clothes...
Inoblidable el Bona nit Barcelona , Com esteu ? com inoblidable ha estat la faringitis que he agafat de tant cridar, ni les nenes de quinze anys davant meu em superaven!
Em va agradar l'ambient: es veia pares, mares, avis, néts que caminaven tots junts. Hi havia senyores engalanades com si anessin al liceu, joves amb rastes i samarreta negra sense màniges. Vaig sentir al llarg de la nit diversos accents dialectals del català de gent que provenia de difernts emplaçaments. D'altres portaven la bandera d'astúries, l'inkurriña tampoc no hi va faltar. Fins i tot un grup vestits de Sant Fermin cantant allò del uno de enero ...
Em quedo amb "la picadeta d'ullet" que em va fer des de dalt de l'escenari. D'entre totes les assistents, segur que anava per a mi.

Lookout

2008-07-15T16:06:00.004+02:00

Aquest és el far que m'està esperant a l'altra banda de l'Atlàntic. M'apassionen aquestes estructures tant de dia com de nit. Al costat d'un escarpat penya-segat o fent companyia a una tranquil·la platja. Sense pressa, sense horaris... passejar , seure sota el porxo amb un llibre a les mans esperant que una alenada de mar em desvetlli d'un somni. Mirar a l'horitzó i imaginar que sóc un vaixell de ràpida vela blanca, tancar els ulls i deixar-me gronxar al vaivé de les ones translúcides...

Desig

2008-07-05T00:01:00.002+02:00

El gris
voldria ser blau
sense perdre
la capacitat
de seguir
essent
ombrívol
i anònim.

Lola Casas

Rock amb ritme de Bruce

2008-07-02T14:57:00.000+02:00

Cantar un rock en català a ritme de Bruce és tot un luxe !
Versió lliure de la cançó " Out in the street " de Bruce Springsteen.

El rock poruc

És fosc , és hora d'anar a dormir,
M'hauré de ficar a dins al llit.
com cada vespre neguits i por;
Això em passava quan era xic,
la mare: vinga!
jo deia :no !
No hi volia anar
tenia por, molta por...

Vaig mirar sota el llit
oh,oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
no,no,no,no,no,
Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
però tenia por.

A les nits fredes costava molt
sortir de la vora del foc,
entrar tot sol al quarto fosc,
sentir el silenci per company,
apagar el llum i esperar la son.
Voltes i més voltes
i la por, molta por...

Vaig mirar...

Aquell canguelis i aquella por
vaig descobrir que no era bo,
que no hi havia cap motiu;
la por és teva, no ve d'enlloc,
m'ho deia l'avi tenia raó, has de ser valent no tinguis por

Vaig mirar...

http://'>http://

Dalt del cim

2008-06-25T18:44:00.000+02:00

Dalt del cim es respira pau i un trencalòs es groxa pel cel blau.
No hi ha res més gratificant quan s'arriba al final del camí que seure i veure com es poden fer de petites i d'insignificants de les pedres de la vall.
Cansada, però satisfeta ;ni el vent , ni la boira, ni les lloses que es desprenen del camí han pogut fer que em rendís.
I aquí dalt aporto una pedreta més a la pila.

Fa només cinc minuts...

2008-06-20T00:29:00.000+02:00

Fa només cinc minuts...
he aixecat el cap i he mirat per la finestra ...
una nit de lluna que captiva.

Individualitat entre la gent

2008-06-13T10:14:00.000+02:00

En un carrer de París la gent passeja , dialoga... Sembla que tothom participa en alguna conversa menys un que s'atreveix a travessar la multitud .
L'exercici que comento forma part del Projecte de Multitud .Vaig proposar a un grup de nens i nenes que individualitzessin una persona entre la gent en diferents fotografies, que l'extreguessin atribuint-li una identitat; uns pensaments, uns suposats desitjos, una manera de ser , de veure el món...
Els resultats són diversos com són diverses les nostres maneres de veure'ns.

Proveu de fer-ho i si voleu compartiu-ho.

Merci à vous Nicolas par les photos. Joli commentaire!

http://nicolas.blog.lemonde.fr" http://www.blogger.com/creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/fr

Blanc o negre ? - Van o venen ?

2008-06-09T10:14:00.000+02:00

Diuen que la diferència entre paisatge i paisatge
depèn només dels ulls que el miren.

Fragilitat

2008-06-02T10:05:00.000+02:00

Salt de plens

2008-05-26T10:07:00.000+02:00

" La Patum és una representació sacro-històrica-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes." arxiu de la ciutat.

La Patum és una festa que s'ha de veure i viure, amb seny.
És un conjunt de sentiments ;misteri, alegria, passió, goig, èxtasi ...

Un altre Corpus i una altra vegada la plaça s'omple de gom a gom per a tornar a celebrar la Patum. Mocador vermell ,barret negre i camisa vella, ja tips d'aplegar botanes i és que ja són uns quants anys de veure com les espurnes els van foradant.
Sona el tabal i ens col·loquem a lloc fent la drecera de cada any pels carrers petits i costeruts , conèixer el terreny hi té un punt a favor. La plaça de Sant Pere plena a vessar i de nou les indicacions des del balcó: rodem sempre en el sentit de les agulles del rellotge i si es para la música tothom quiet.
Plens a punt , s'apaguen els llums i comença la festa. Mil·lers d'espurnes s'escampen per la nit bergadana, l'orquesta ja sona i comencem a saltar . L'aire es torna irrespirable entre tant de fum i hi ha moments en què no es toca de peus a terra. Tenim un ple al costat , màgia pura. Se sent olor de pólvora i d'herba acabada de tallar. La plaça s'ensorra ennmig dels cants.
Sona l'últim petard i la música s'acaba. No hi ha hagut incidents. Fantàstic salt de plens. Sortim de la plaça i com sempre, dirigeixo la mirada cap a dalt del balcó, a les baranes de ferro des d'on vaig veure el primer salt. Tenia tres anys i mai oblidaré , amb les mans fortament agafades als barrots, l'espectacle de fum i foc i l'olor de pólvora i d'herba acabada de tallar.

La tour ...

2008-05-21T23:23:00.000+02:00

A vegades no sabem llegir el món i diem que la vida ens enganya.

A vegades ens limitem a visualitzar i deixem de percebre.

Només quan recuperem la pròpia perspectiva de la realitat és quan tornem a entrar en joc.

Montsant

2008-05-20T10:39:00.000+02:00

Em venia de gust sortir a fer un tomb a respirar l'aire humit.

El cel aventurava una tarda de pluja i els pronòstics així ho deien però: " tant se val! " . Passejar

sota la pluja que cau amb seny damunt la terra eixorca i deixa el bosc amarat d'aigua és un espectacle que no es pot perdre. Tot era silenci, a vegades trencat pel degotall de les darreres gotes caigudes.

M'aturo en aquest punt i em pregunto com han anat a parar aquelles roques damunt del cingle.

Misteris de la natura.

Continuo el camí .

Sento l'olor de terra mullada i de nou les gotes van omplint els bassals.

Entre ruixat i ruixat...

2008-05-11T17:32:00.000+02:00

Escoltant el riu

2008-05-09T11:45:00.000+02:00

M'assec una estona a escoltar el riu.

L'aire és tebi, encara, i convida a posar-se al sol.

Una sargantana curiosa surt de sota les fulles sense preocupar-se de fer remor. Ràpida i decidida s'enfila per la roca on jo resto quieta i immòbil i s'atura . No li ha agrada la meva companyia.

Gira cua i se'n va.

He passat la meva infantesa jugant al costat d'aquest riu i he menjat moltes llesques de pa amb xocolata mentre buscava encuriosida l'origen d' alguna filera de formigues .

Quantes vegades m'hauré esgarrinxat les cames per voler enfilar-me dalt d'aquesta roca? i quantes pàgines hauré passat de tants llibres que m'han captivat?

Avui recordo molts d'aquests moments i tanco els ulls , escolto i sento alguna cosa que no ha canviat .

Avui les fades i les bruixes s'estimen.

2008-05-06T09:24:00.000+02:00

Avui, sabeu?

les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Ma. Mercè Marçal

Racons inèdits

2008-04-24T19:30:00.000+02:00

Se'n van els darrers rajos de sol
i ell s'espera pacient per mostrar-nos
els seus...